Entrevista a Xènia Pelegrí: “Hem de tenir paciència i buscar la part positiva als moments durs que estem vivint.”

Antigament penjàvem entrevistes a la web, cosa que vam deixar de fer fa 12 anys per falta de temps. Com que el confinament fa que si una cosa tenim és temps, provisionalment ho reprenem amb la Xènia Pelegrí, màxima responsable de l’ escola d’ atletisme.

No cal fer gaires presentacions. Peça fonamental al club les dues últimes dècades igual que la seva germana (la Laura) i el seu pare (en Jordi), tots ells també entrenadors de l’ escola. 

És responsable en gran part de que l’ escola estigui on està. L’ escola es va fundar al 2001 amb menys d’ una quinzena d’ atletes i un únic entrenador, en Miguel Gámez. Entre aquestes atletes hi havia la Xènia. Poc a poc l’ escola creix i en Miguel Ángel necessita ajuda, motiu pel qual al 2003 la Xènia debuta com a monitora. Uns anys més tard en Miguel Ángel marxa 6 mesos a Madrid a preparar oposicions i la Xènia es queda com a responsable, passant la prova de foc amb nota. Quan en Miguel Ángel torna agafa novament les regnes de l’ escola i la Xènia torna a ser la seva adjunta, fins que uns anys més tard en Miguel Ángel deixa de banda la seva faceta d’ entrenador. Aleshores és en Jordi Pelegrí qui passa a ser el responsable de l’ escola, càrrec que torna a ostentar la Xènia un cop en Jordi passa a ser director tècnic, feina que la Xènia manté a dia d’ avui. El creixement de l’ escola en tots aquests anys parla per sí sol i és, sobretot, gràcies a la feta feina pels seus tres directors tècnics, però també pels altres entrenadors que hi ha hagut.

Les fotos corresponen a: la de capçalera amb una part de l’ equip sub-12 femení que entrenava la passada temporada, la 1ª òbviament poc després de néixer, la 2ª a una festa d’ aniversari seu (uns 5 diríem), la 3ª en una competició escolar (no sabem la data) i hi podeu veure al darrera a l’ Esmeralda Arriscado, la 4ª al 1999 en un cros escolar passeig marítim, la 5ª al podi com a 2ª en una cursa (creiem que sobre 1999-2000, la 6ª lluïnt tipazo a un podi ja com a entrenadora amb atletes seus (creiem que sobre el 2004, hi podeu veure també a la seva germana Laura, la 7ª 2007 amb Anna Fernández i Sofía Sanz (dues monitores actuals de l’ escola quan estaven entrenades per la Xènia), la 8ª al 2008 amb una jove Sara Dorda, la 9ª al 2009 al cros de Calella amb en Miguel Ángel Gámez, la 10ª al 2011 amb Sergi Adalid, Gerard Chiva, Pau Rey i Oussama Blal (4 dels millors atletes als que ha dirigit) després de proclamar-se sots-campions de Catalunya sub-12 en 4 x 60, a l’ 11ª també al 2011 amb els seus sub-12 campions de Catalunya en pista per clubs, a ls 12ª al 2012 rebent un premi de la Federació Catalana de mans d’ en José Ríos (aleshores responsable de la Fede) pel títol explicat a la foto anterior (títol que es repetiria aquell mateix any), a la 13ª amb part dels sub-12 als que entrenava al 2016, a la 14ª a la sortida del cros Arenys del 2018 amb en Sergi del Río i en Joel Garcia i a l´ultima amb part de les seves sub-12 l’ any passat.

Data i lloc de naixement.                                                       20 de maig del 1988 a Vilassar de Mar.

– A què et dediques professionalment?
Sóc mestra d’Educació Infantil.

– Quan i per què vas entrar als Lluïsos?
Si no recordo malament vaig entrar als Lluïsos fa uns 21 anys, quan en tenia 11. Vaig començar a pujar a les pistes perquè el meu pare hi pujava i vaig animar-me a provar-ho. En aquell moment ho compaginava amb el bàsquet fins que vaig decidir deixar-ho i seguir només amb l’atletisme. 

– Quant temps hi vas estar com atleta? Amb quins entrenadors?                                                                            La meva trajectòria com atleta no va ser que diem massa llarga, si més no entrenant amb l’objectiu de competir. Van ser uns 5-6 anys.
Vaig començar amb en Pérez ja que en aquell moment no hi havia escola d’atletisme i sobretot feia cros. Un parell d’anys després en Gámez va iniciar l’escola d’atletisme del club, érem uns 12 atletes i allà vaig començar a tocar varies disciplines fins que amb 14 anys els més grans de l’escola vam començar a especialitzar-nos. La velocitat va començar a ser la prova més atractiva per a mi i veient com anava evolucionant vaig començar a entrenar amb en Joan Vilà. Dir que a la seva millor prova, els 100 metres, va arribar a córrer en 13″3. També va fer 8″80 en 60, 29″9 en els pocs 200 que va córrer i 48″2 en 300.

Quines eren les teves principals virtuts com atleta?        Era ràpida i tenia una bona sortida.

A quina edat vas penjar les sabatilles i per què? Vaig deixar-ho amb 16 anys. Necessitava més temps per estudiar i vaig preferir seguir fent d’ entrenadora que d’ atleta.

Creus que hauries pogut millorar molt les teves marques si no haguessis deixat d’ entrenar tan aviat?                      Sí, crec que si hagués seguit entrenant les hauria millorat.

– No has pensat mai tornar a calçar-te les sabatilles?
No és una cosa que descarti. A dia d’avui no, però qui sap en uns anyets si em torno a animar a dedicar-hi una mica més de temps i fins i tot tornar a competir.

– I la teva trajectòria com a entrenadora?
Es diu ràpid, però ja porto 17 anys fent d’entrenadora de l’escola d’atletisme. Quan en Gámez va començar amb aquesta iniciativa només era n’ era entrenador. Veient que cada cop hi havia més demanda per entrar a l’escola  en Gámez i el club em van proposar entrar-hi com a ajudant. Em vaig treure el títol corresponent i aquí estem, havent passat per totes les categories de promoció tot i que gran part d’aquests 17 anys hagi estat amb la categoria dels alevins (sub-12 actualment).

– Millors i pitjors records com a entrenadora.
De bons o molt bons podria descriure’n molts. Intento que cada temporada sigui especial i endur-me bons records. A nivell esportiu i de resultats hi ha hagut moments molt emocionants i que a dia d’avui encara recordo i en parlo. Tots els atletes que he entrenat al llarg d’aquest temps i han aconseguit una medalla a nivell català és de gran orgull, però sobretot recordo de manera molt especial la primera temporada que vaig començar a portar a un grup tota sola on van ser campions de Catalunya de relleu 3x600mll, bronze al 4x60mll i al Campionat de Catalunya de clubs a nivell col•lectiu i amb medalles a nivell individual.

– Quan un atleta assoleix un èxit tots els honors van cap a ell, però al darrera hi ha feina d’ altres persones. Quin percentatge de l’ èxit d’ un atleta creus que és gràcies a l’ entrenador?                                                                            Sóc de les que penso que som un equip (entrenador-atleta). Un atleta pot tenir un talent innat o que se li doni molt bé una prova sense gairebé entrenar, però amb l’entrenador sempre anirà a més (sigui pel factor tècnic, etc). Tot suma i et diria que el percentatge de l’èxit d’un atleta és del 50% aproximadament i l’altre 50% de l’entrenador.

Com a anècdota, una vegada un atleta de l’escola va tenir el detall de regalar-me la medalla que havia aconseguit en un Campionat de Catalunya perquè deia que sense mi no l’hagués aconseguit. Un d’aquests moments que l’esport et regala.

– Com veus l’ escola del club actualment?                            L’ escola està en un molt bon moment tot i que sempre hi ha coses a millorar. Penso que som una escola d’atletisme que ens caracteritza el fet de fer equip i pels valors que intentem transmetre als nostres atletes com l’esforç, la motivació, la constància, la superació, el compromís, el treball en equip i el respecte entre uns i altres.
A nivell esportiu crec que podem considerar-nos una de les millors escoles de Catalunya tan pel volum d’atletes que assisteixen a cada competició com pels resultats que s’obtenen. Any rere any aconseguim estar a les millors competicions a nivell català i podem estar ben satisfets dels resultats que anem obtenint cada temporada.

– Què és el millor i el pitjor del club actualment?
Com a tots els clubs sempre hi ha coses a millorar i/o canviar. Hi ha molta feina darrere de tots els responsables i crec que poc a poc es van fent canvis i introduint novetats que són necessàries o van sorgint.
D’altra banda, penso que una de les millors coses que té el club actualment és l’escola d’atletisme, poder presentar equips de relleus i de clubs a la gran majoria de categories, l’organització del cros any rere any i veure tants atletes amb samarreta taronja de totes les categories a l’Estadi, sobretot els dilluns i dimecres. També la gran participació d’atletes del club de totes les edats cada setmana a les competicions o curses del calendari de la Federació Catalana i/o Espanyola i els bons resultats que anem obtenint.

– Tema confinament. Com afecta a la temporada. Creus que hi tornarà a haver competicions abans de l’estiu?Malauradament amb la situació que estem vivint veig molt difícil tornar a competir abans de l’estiu. Afecta a tota la temporada de pista a l’aire lliure i no poder fer esport a l’aire lliure en grup com hem estat fent fins ara.
És una pena aquesta situació perquè en els nens i nenes gaudeixen molt de la pista i ara venien competicions que ens fan gaudir molt. Esperem poder tornar ben aviat i tornar a gaudir del nostre esport. Petits i grans.

– Què els diries ara als teus nens, que porten un mes no només sense poder entrenar com tocaria sinó que, a més, sense sortir de casa?                                                           Que tinguin paciència i busquin la part positiva a aquests moments durs que estem vivint. Que aprofitin per fer coses que els agrada fer i gaudeixin de la família. D’altra banda, que dediquin cada dia una estona a l’escola i fer una mica d’exercici a casa.

– I tu com portes el confinament?
Tinc dies de tot. Per una persona que para poc per casa es fa estrany no poder-ne sortir. A mida que han anat passant els dies, però, m’hi vaig acostumant i m’ho prenc d’una altra manera. Tinc moltes ganes de tornar a la normalitat per això. Estic aprofitant per fer coses que normalment no tinc massa temps de fer (mirar sèries o pel•lícules, jugar a jocs de taula, llegir…). També dedico cada dia una estona a fer alguna cosa d’exercici i fer videotrucades amb la família i amics per fer més amè el confinament.

– Quines són les millors coses que t’han passat a la vida?Tenir la sort de treballar amb el que més m’agrada, compartir l’atletisme amb la meva família i parella, i poder gaudir amb salut de la vida i dels petits plaers amb la família, parella i amics.

– Menjar preferit. Truita de patates i ceba.

– Beguda preferida. Depèn del moment i la situació.

– Tens o has tingut algún ídol? Kilian Jornet

  • Actors o actius favorits. Will Smith, Matt Damon, Júlia Roberts, Alex O’Loughlin…
  • Pel·lícules preferides. Everest, Amelie, American History X… 
  • Cantants favorits. Jack Johnson
  • Cançons preferides. Wonderwall d’Oasis

 Esportistes favorits. Els germans Borleé, Yulimar Rojas, Katarina Johnson Thompson, Leo Messi…

 .