Aquest dissabte 19 de febrer s’ ha disputat a Sabadell un campionat de Catalunya sub-18 en pista coberta extraordinari pels nostres atletes. Amb només tres participacions han obtingut un motí meravellós en el que potser ha estat el millor dia de la Laura Pelegrí com a entrenadora, ja que els tres atletes són deixebles seus i darrera el que ha passat avui hi ha una feina molt ben feta.
Anem un per un, perquè hi ha molt per explicar:
Amb només 16 anys d’edat l’ Iván Molina s’ ha fet amb el 9è títol de campió de Catalunya de la seva carrera esportiva. Ho ha fet en 3 km marxa en una cursa ajustadíssima, ja que s’ ha imposat en un aferrissat sprint amb 13’30″42 per tan sols 8 centèssimes.
És la la millor marca catalana de la temporada. De fet, de les últimes 7 temporades, perquè ens hem de remuntar fins al 2015 per trobar a un sub-18 català marxant més ràpid.
Amb aquest crono millora enormement els 14’10″91 amb que ell mateix posseïa fins avui els rècords del club absolut, sub-23, 20 i 18.
En Pau Lancho ha corregut la semifinal del 400 buscant una mínima pel campionat d’ Espanya que mereixia més que ningú. Al 2020 estava a punt de participar al seu primer campionat estatal (al 300 sub-16) quan, tot just una setmana abans, es va suspendre pel primer confinament. Es va fer a l’ octubre però amb mínimes encara més dures per reduir participació pel COVID i no hi va entrar. I l’ any passat va quedar a només 9 centèssimes d’ accedir-hi al 400 a l’ aire lliure al seu primer any com a sub-18. Dos anys amb la mel als llavis.
Avui arribava amb una marca personal de 52″15 que no s’ ajustava al seu estat real de forma buscant els 51″20 que són la mínima.
Ha corregut la semifinal donant-ho tot buscant aquesta mínima, guanyant la seva sèrie amb 51″33. Una altra vegada a les portes! Ara a 13 centèssimes. Això en una cursa complicada, ja que en alguns trams de corba no ha pogut agafar la corda. Ha fet el millor crono de tots, però rivals d’ altres sèries s’ han limitat a classificar-se dosificant-se el màxim possible.
Podeu veure aquí el vídeo de la semifinal:
5 hores i mitja després la final. Calia veure com es recuperava de l’ esforç del matí. A diferència de la primera cursa, aquesta ha estat absolutament neta i ha pogut córrer sempre per la corda i sense rivals que l’ estorbessin. Resultat: bronze amb 50″91 i, per fi, la mínima que tan ell com entrenadora anaven perseguint. El 5 de març estarà a València.
Puja un graó al ranking del club sub-18 de sempre per ser ara segon, quedant només per darrera dels 50″39 d’ en Sergi Adalid al 2018 i avançant en Pol Ibáñez (51″99 l’ any passat). Dir que en Pol és company d’ entrenaments d’ en Pau i, per tant, en part responsable també de la mínima d’ avui. I al ranking del Maresme absolut de sempre puja directament del 41è lloc al 19è.
Podeu veure aquí el vídeo de la final:
Però és que no acaba aquí la cosa, perquè encara que no hagi obtingut medalla la Carla Castellà ha tingut també una actuació de 10.
S’ ha classificat 4ª als 3 km marxa amb 16’34″00. La seva marca anterior era 17’08″62 des del 2019 (com en el cas de l’ Iván, rècords del club absolut, sub-23, sub-20 i sub-18).
La Carla ha tingut uns anys difícils per lesions i malalties que havien tallat la seva progressió (d’ aquí que la seva millor marca anterior fós de fa 3 anys) i és un altra exemple clar del que es pot arribar a aconseguir amb constància i treball.
Avui és un dia en que la família lluïsenca pot estar més que contenta. Normalment només veiem resultats esportius, però hi ha històries al darrera que engrandeixen més aquests resultats.
Les classificacions, aquí.
Visites totals : 802155