Or per a Iván Molina i bronze per a Pau Lancho amb mínima pel campionat d’ Espanya al campionat de Catalunya sub-18 en pista coberta

Aquest dissabte 19 de febrer s’ ha disputat a Sabadell un campionat de Catalunya sub-18 en pista coberta extraordinari pels nostres atletes. Amb només tres participacions han obtingut un motí meravellós en el que potser ha estat el millor dia de la Laura Pelegrí com a entrenadora, ja que els tres atletes són deixebles seus i darrera el que ha passat avui hi ha una feina molt ben feta.

Anem un per un, perquè hi ha molt per explicar:

Amb només 16 anys d’edat l’ Iván Molina s’ ha fet amb el 9è títol de campió de Catalunya de la seva carrera esportiva. Ho ha fet en 3 km marxa en una cursa ajustadíssima, ja que s’ ha imposat en un aferrissat sprint amb 13’30″42 per tan sols 8 centèssimes.

És la la millor marca catalana de la temporada. De fet, de les últimes 7 temporades, perquè ens hem de remuntar fins al 2015 per trobar a un sub-18 català marxant més ràpid.

Amb aquest crono millora enormement els 14’10″91 amb que ell mateix posseïa fins avui els rècords del club absolut, sub-23, 20 i 18.

En Pau Lancho ha corregut la semifinal del 400 buscant una mínima pel campionat d’ Espanya que mereixia més que ningú. Al 2020 estava a punt de participar al seu primer campionat estatal (al 300 sub-16) quan, tot just una setmana abans, es va suspendre pel primer confinament. Es va fer a l’ octubre però amb mínimes encara més dures per reduir participació pel COVID i no hi va entrar. I l’ any passat va quedar a només 9 centèssimes d’ accedir-hi al 400 a l’ aire lliure al seu primer any com a sub-18. Dos anys amb la mel als llavis.

Avui arribava amb una marca personal de 52″15 que no s’ ajustava al seu estat real de forma buscant els 51″20 que són la mínima.

Ha corregut la semifinal donant-ho tot buscant aquesta mínima, guanyant la seva sèrie amb 51″33. Una altra vegada a les portes! Ara a 13 centèssimes. Això en una cursa complicada, ja que en alguns trams de corba no ha pogut agafar la corda. Ha fet el millor crono de tots, però rivals d’ altres sèries s’ han limitat a classificar-se dosificant-se el màxim possible.

Podeu veure aquí el vídeo de la semifinal:

5 hores i mitja després la final. Calia veure com es recuperava de l’ esforç del matí. A diferència de la primera cursa, aquesta ha estat absolutament neta i ha pogut córrer sempre per la corda i sense rivals que l’ estorbessin. Resultat: bronze amb 50″91 i, per fi, la mínima que tan ell com entrenadora anaven perseguint. El 5 de març estarà a València.

Puja un graó al ranking del club sub-18 de sempre per ser ara segon, quedant només per darrera dels 50″39 d’ en Sergi Adalid al 2018 i avançant en Pol Ibáñez (51″99 l’ any passat). Dir que en Pol és company d’ entrenaments d’ en Pau  i, per tant, en part responsable també de la mínima d’ avui. I al ranking del Maresme absolut de sempre puja directament del 41è lloc al 19è.

Podeu veure aquí el vídeo de la final:

Però és que no acaba aquí la cosa, perquè encara que no hagi obtingut medalla la Carla Castellà ha tingut també una actuació de 10.

S’ ha classificat 4ª als 3 km marxa amb 16’34″00. La seva marca anterior era 17’08″62 des del 2019 (com en el cas de l’ Iván, rècords del club absolut, sub-23, sub-20 i sub-18).

La Carla ha tingut uns anys difícils per lesions i malalties que havien tallat la seva progressió (d’ aquí que la seva millor marca anterior fós de fa 3 anys) i és un altra exemple clar del que es pot arribar a aconseguir amb constància i treball.

Avui és un dia en que la família lluïsenca pot estar més que contenta. Normalment només veiem resultats esportius, però hi ha històries al darrera que engrandeixen més aquests resultats.

Les classificacions, aquí.

Resum d’ un bon 2021

Amb el canvi d’ any canvia també la temporada, donat que des d’ en fa dos van per anys naturals i no d’ 1 de novembre a 31 d’ octubre com abans.

Ha estat un any marcat pel COVID encara que s’ ha pogut dur a terme una temporada relativament normal tot i això. Per descomptat, molt més que la del 2020.

Pel club ha estat força bo. Anem a detallar el més destacat, tant les coses bones com les que no.

Els aspectes més positius a destacar:

  • 260 atletes han pres part en almenys una competició. Pensem que és un volum força important. 136 d’ ells ho han fet un mínim de 8 vegades.
  • 7 medalles en campionats d’ Espanya: 1 or, 2 plates i 4 bronzes. Or per a Cristina Garcia en pentatló de llançaments F40, plates per a la mateixa Cristina Garcia en javelina i Ana Esther Fidalgo, Esther Tomás i Ángela Pareja en cros per equips F50 i bronzes per a Betània Duarte en 60 i 200 F40 en pista coberta, Rafa Pardo en triple M35 també en pista coberta i Mª Helena Gaeta en milla F50. A 1ª foto, Betània Duarte i Rafa Pardo.
  • Atenció: 82 medalles en campionats de Catalunya!!! 41 ors, 19 plates i 22 bronzes.
  • Rècord de Catalunya màster F40 per a la Betània Duarte en 100. I atenció a la dada: ens hem de remuntar fins al 2012 per trobar un any en que cap atleta dels Lluïsos hagi batut algun rècord de Catalunya exceptuant el 2020, en el que es va cancel.lar gairebé tot pel COVID,
  • 135 rècords del club millorats i 3 igualats, obtenint almenys un rècord totes les categories masculines excepte M65 i sub-12. Destaquen en aquest aspecte Cristina Garcia amb 14, Juan Manuel Sánchez 11, Raquel Campos 10, Esther Tomás 9 i Iván Molina (a la 2ª foto), Betània Duarte i Ana Esther Fidalgo amb 8 cadascun.

Pel que fa a les parts negatives en destacaríem dues:

  • El descens de categoria al campionat de Catalunya absolut de clubs, que si bé era una possibilitat molt real va esdevenir amb més contundència de l’ esperada.
  • La plaga de lesions i malalties que han mermat a l’ equip (fet que justifica en bona part el descens de categoria esmentat). Atletes molt importants com Aleix Aznar fill o Oussama Blal han passat un any absolutament en blanc i altres com Joaquin Joyas, Xavi Palau (a la 3ª foto), Emma Olasz, Verónica Fernández, Carla Castellà o Elisabet Cortés gairebé.

Afegir, com a simple curiositat, que després de dos anys de quedar-ne a les portes la web ha tornat a superar les 50.000 visites anuals. Concretament, 50.821, a una mitjana de 139 diàries. Al 2020 en van ser 49.879 i al 2019 48.740, si bé el millor registre segueixen sent les 54.143 del 2016.

Al 2022, més i millor.

Pau Rey 9è al campionat d’ Espanya sub-23, 10 classificats per a la final del de Catalunya sub-16 i control absolut

Campionat d’ Espanya sub-23

Es celebra durant tot el cap de setmana a la localitat malaguenya de Nerja.

En Pau Rey (a la 1ª foto) ha competit als 400 tanques, quedant fora de la final per ben poc però amb una actuació excel.lent.

Arribava amb la 14ª millor marca de la temporada de tots els participants (55″79). Per tant, l’ objectiu d’ estar entre els 8 primers semblava complicat.

Em Pau ha entrat amb el seu millor crono de l’ any (55″73) per acabar fent el 9è millor temps de tots i, per tant, ha estat el primer atleta entre els que han quedat fora de la ronda definitiva. Ha estat necessari córrer en 55″40 o menys per accedir-hi. Llàstima.

A veure si abans de les vacances pot amb el seu rècord del club absolut i sub-23, situat en 55″35.

Els resultats, aquí.

Control absolut a l’ Hospitalet

Organitzat dissabte al matí, aquí hi hem tingut a en Juanjo Ruiz (a la 2ª foto), que ha corregut els 1500 en 4’57″15.

Les classificacions, aquí.

Jornada prèvia del campionat de Catalunya sub-16

Disputada dissabte a Ascó, 10 dels nostres atletes han aconseguit la classificació per a la final de diumenge vinent. Si hi sumem als 23 sub-14/12/10 que estaran a la final dissabte vinent a Igualada podem dir que 33 classificats de l’ escola és un èxit rotund.

L’ Iván Molina serà el favorit per guanyar els 5 km marxa sub-16. No en va, els últims tres anys ha guanyat tots els campionats catalans en joc. Ell i en Daniel Moreno estaran a la final sense competir avui. El motiu és que es classificaven 16 atletes i només hi ha hagut 10 inscrits amb mínima, de manera que tots han passat directament. La prova s’ ha disputat amb els que han volgut competir igualment tot i estar classificats d’ ofici i només ho han fet quatre. Compte perquè encara que, insistim, fa tres anys que l’ Iván no cedeix cap campionat, avui un rival ha entrat en 25’17” tot i marxar en solitari (el segon ha trigat dos minuts més). El títol s’ haurà de lluitar.

Hi serà per partida doble un Ernest Pons (a la 3ª foto) que aquest any ha fet un salt de qualitat enorme. Passa com a 8è en 100 tanques (16″08 amb vent 0’0 m/s) i com a 16è en 300 tanques amb 47″87. En 100 tanques puja al 4rt lloc del ranking de sempre.

En Jonam Izquierdo ha estat 4rt en javelina amb 36’67 per col.locar-se 8è al ranking. També 8è al ranking es situa en Mathis Itchart gràcies als seus 11’22 en triple (amb vent -1’4) amb els que passa com a 6è.

Molt bona posició per a en Nicola Rivolta, 5è amb 4’55″54. Trenca per primera vegada la barrera dels 5 minuts i es situa també 4rt al ranking de tots els temps.

6ª Mar Espartero (a la foto de capçalera) en 1000 amb 3’15″54, baixant més de 3 segons la seva marca personal

Classifiquen també Manel Calvache (a la 4ª foto, 12è en martell amb 20’48) i Alejandra Cunillera (a la 5ª foto, 12ª en 1500 obstacles amb 6’12″37). Grandíssima actuació de l’ Alejandra, que ha baixat ni més ni menys que 15 segons la seva marca personal i ascendeix del 5è al 2on lloc del ranking, posant en seriós perill el rècord que té la Mercè Sánchez amb 6’09″77 des del 2016.

No han pogut passar ronda Jonam Izquierdo en 300 (25è amb 41″48), Mathis Itchart en alçada (16è amb 1’51), Andrea Pérez en alçada (nuls sobre els 1’33 amb que començava el concurs) i Mar Espartero en triple (16ª amb 9’32 (vent -0’6).

Els resultats, aquí.

Ha mort el pare d’ en Quico Torrejón

Aquest dissabte ha mort als 89 anys en Manuel Torrejón, pare d’ en Quico Torrejón (a la foto) i sogre de la Mila Garcia.

Diumenge a partir de les 10:00 hi ha la vetlla al tanatori amb les mesures anti-COVID vigents i el funeral s’ oficiarà dilluns a les 11:00 al mateix tanatori.

Descansi en pau.

Els socis que fins ara no podien entrar a les pistes per les restriccions COVID ja poden. Llegiu bé les condicions

La Direcció d’Esports de l’Ajuntament de Mataró tornar a deixar l’accés a l’Estadi dels usuaris de lleure per lliure o socis d’entitats atlètiques, que fins ara no es podia per restriccions motivades per la Covid, i ens informen del següent:

  • A partir del dia 1 de febrer es podrà permetre l’accés altre cop a aquestes modalitats d’usuaris, però amb els següents condicionants:
  • Es manté que els usuaris per lliure, no socis, només poden entrar els matins i fins les 17:45 hores (o just abans de començar les escoles d’atletisme), de dilluns a divendres, i els dissabtes al mati, a partir de l’escola (11:30 hores).
  • Es manté que els usuaris socis d’entitats i no federats, poden entrar en tot l’horari, però respectant que no es pot accedir en horari d’escola d’atletisme, tant de dilluns a divendres com els dissabtes al mati.
  • L’aforament permès en aquests moments en instal.lacions a l’aire lliure és del 50%. Caldrà tenir-ho en compte en especial en horaris de tarda – vespre.
  • No podran fer ús, com a norma general, de la pista sintètica, zona de salts i de llançaments, específics de l’atletisme federat de pista.

No es podrà fer ús, de moment, ni de vestidors, ni de gimnàs ni de la font (caldria que cada usuari portés la seva beguda personal.

  • El primer cop que tornin a accedir caldrà que omplint la declaració responsable que us adjuntem aquí.

     

  • Aquesta autorització de l’accés torna a portar implícit el pagament dels preus públics d’ús de l’estadi aprovats per l’ajuntament de Mataró per aquest any 2021, segons cada modalitat que pertoqui a cada usuari (clickeu aquí per veure els preus públics del 2021). Aquest cobrament es faria un cop finalitzat el primer semestre, a finals de juny o principis de juliol, com a norma general per a tot l’any 2021 si no s’ha indicat alguna altra modalitat.

Fem una crida demanant fotos de sub-18 cap avall i dels nous atletes

Anem molt curts de fotografies d’ uns quants atletes per il.lustrar les notícies de la web, de manera que fem una crida aquí per si ens en podeu fer arribar a lluisosmataro@gmail.com

En necessitem bàsicament de tots els nous de qualsevol categoria i de molts atletes de sub-18 cap avall. Quan més joves més ràpidament canvien i el fet de que al 2020 no hi haguessin pràcticament competicions fa que de molts les fotografies més recents que tenim siguin de fa més d’ un any i ja han quedat antiquades. I d’ alguns en teníem poques.

Moltes gràcies.

Comunicat informatiu del club sobre les noves mesures COVID

COMUNICAT INFORMATIU DE L’ENTITAT
Davant les noves mesures de prevenció de la Covid-19 establertes per PROCICAT, i que tindran vigència del 7 al 17 de gener (ambdós inclosos), juntament amb el comunicat de la Direcció d’Esports de Mataró, us informem que l’Estadi Municipal d’Atletisme restarà obert i es podrà fer ús, complint les condicions establertes:

– Màxim 50% d’aforament.
– Control d’accés a l’Estadi.
– Es permeten activitats individuals o en grups de màxim 6 persones, inclòs personal tècnic.
– Ús de vestidors no permès.
– Es permet l’ admissió fins les 21:00 hores i l’ús fins les 21:20h, sempre que es compleixi el confinament nocturn.
– L’Escola d’ Atletisme continuarà amb l’activitat, sota les mesures establertes de control, higiene, distanciament i número d’ esportistes per grup.
– No es permet el desplaçament entre municipis.
– Esportistes federats que participin en competició estatal, internacional o professional, queden exempts de les mesures preventives.

Esperem i desitgem que la situació millori, i puguem tornar a la normalitat els diferents grups del club.
Disculpeu totes les molèsties que us puguem ocasionar.
Atentament.
G.A.LLUÏSOS MATARÓ

En Joan Martí Ramoneda ha estat pare

Aquest 7 de gener a les 13:13 ha nascut a Barcelona en Quim Ramoneda Codolà, fill d’ en Joan Martí Ramoneda.

Ha pesat 3’930 kg. i ha mesurat 53 centímetres, amb un part natural després del qual tan la mare com la criatura es troben perfectament.

En Quim és el segon fill d’ en Joan Martí i bésnet d’ en Josep Codolà, un atleta històric dels Lluïsos que, al mateix temps, era germà d’ en Quim Codolà, també atleta i entrenador molt conegut.

Vaja, que tot i acabar de néixer es podria dir que porta encara més sang lluïsenca el fill que el pare. 

Moltes felicitats, família.