pista coberta

Pista 8 i 9 de febrer: 7 medalles al campionat de Catalunya màster de llançaments d’ hivern, campionat de Catalunya absolut en pista coberta i control màster

Feb 8, 2020 | pista coberta

Control màster de perxa, tanques i triple en pista coberta

Celebrat dissabte, tan l’ Emma Olasz (a la 1ª foto) com la Susana Pagès (a l’ esquerra de la foto de capçalera) han participat en 60 tanques.

L’ Emma, amb les tanques corresponents a la categoria F50 (a 0’762 m d’ alçada) ha fet 11″20, quedant a 30 centèssimes del seu rècord del club de la categoria, que data del 2017.

La Susana ha disputat la primera cursa de tanques de la seva vida (també a 0’762 com correspon a les F40), entrant en 12″66. 

Exemple del que és ser atleta de club totes dues, la Susana s’ ha iniciat a les tanques per iniciativa pròpia, reinventant-se per intentar paliar un dèficit que tenim al club veient que a nivell col.lectiu és més necessària en proves diferents a les seves, les curses llises de velocitat, ja molt ben cobertes i en les que tenim excedent d’ atletes a les competicions de club. I no només tanques. Ja veureu, ja, a l’ aire lliure. Dóna gust aquest esperit d’ equip i ho agraïm moltíssim.

Els resultats, aquí.

Campionat de Catalunya absolut en pista coberta

Ja diumenge, l’ Alba Grau (a la 2ª foto) ha participat a la 3ª semifinal dels 60 llisos, arribant 8ª (22ª de les 3 sèries) amb 8″12.

Les classificacions, aquí.

Campionat de Catalunya de llançament d’ hivern màster

També diumenge, campionat a la pista a l’ aire lliure de Sabadell, just a tocar de la pista coberta, amb 4 atletes del club repartint-se 7 medalles (3 ors i 4 plates)

Els 3 títols han estat per la Cristina Garcia en disc (1 kg), javelina (800 gr.) i martell (4 kg) F40 amb 23’00, 26’48 i 24’05 respectivament, fent rècord del club F40 en disc, ja que el tenia ella mateixa amb 22’48 des del 2018. Molt mèrit perquè porta tota la setmana sense entrenar per problemes d’ esquena que l’ han fet renunciar al martell i al martell pesat.

Al podi en disc ha estat molt ben acompanyada per la Natalia Millán (a la dreta de la foto de capçalera), sots-campiona amb 21’16. Exactament en el mateix cas que explicàvem de la Susana al principi d’ aquesta crònica, la Natalia també s’ està obrint més enllà de la velocitat i ens pot anar molt bé.

Plates pels germans Mateos en M50. En Javi en martell (6 kg) amb 26’73 i martell pesat (11’34 kg) amb 10’77, rècord que millora els 10’04 d’ en Miquel Queralt al 2016, mentre que en José Manuel era sots-campió en disc (1’5 kg) amb 32’99.

A la 3ª foto en José Manuel i en Javier Mateos fent petita a la Cristina Garcia.

Els resultats, aquí.

Heroic tercer lloc de les màster al campionat de Catalunya per clubs en pista coberta

Feb 3, 2020 | pista coberta

Ens explaiarem més del que és habitual perquè el que han fet avui les nostres màster al campionat de Catalunya per clubs en pista coberta ha estat una autèntica heroïcitat. Ens expliquem:

De l’ equip titular teníem tres baixes importants per lesió o motius laborals. Una d’ elles ha estat coberta per una altra atleta, però les altres dues per les terceres opcions. És a dir: han competit les suplents de les suplents. I una atleta més s’ ha lesionat escalfant però ha participat. Un 10 per a absolutament totes les que han competit avui, amb una actuació memorable i un esperit d’ equip que feia posar la pell de gallina.

El resultat final demostra com d’ importants són TOTES les que hi són. Com sempre, Barcelona Atletisme i Avinent Manresa són d’ un altre món (54 i 49 punts respectivament). A partir d’ aquí igualtat absoluta, amb només 5 punts de diferència entre els altres 5 clubs participants. I atenció a la puntuació: 3ers G.A. Lluïsos Mataró 35, 4rt C.A. Tarragona 35, 5è Cornellà At. 35, 6è J.A. Sabadell 32 i 7è Pratenc 30.

Perquè les nostres han estat terceres? Perquè en cas d’ empat es desempata segons victòries parcials, i mentre que nosaltres n’ hem obtingut una el Tarragona i el Cornellà cap, fet que ens ha donat el bronze.

Anem a ara a relatar cada actuació perquè el que llegireu és de traca, amb 10 rècords del club inclosos:

Matrícula d’ honor cum laude per l’ Emma Olasz, que ha guanyat els 60 amb 9″09 i ha estat 2ª en alçada amb 1’33. En 60 millora el seu rècord del club F50 (9″10 des del 2016) i en alçada, atenció, supera Els F50, F45, F40 i F35, tots en poder d’ ella amb 1’30 des de feia 6 anys. Recordem que la classificació no es fa per ordre habitual sinó per un coeficient de marques que valora cadascuna d’ elles segons l’ edat de cada atleta.

3ª Betània Duarte en 200. Amb 27″23 ha fet miques els seus rècords del club F40 i F35, situats en 27″74.

4ª ha estat la Jessica León (a la 2ª foto) en llargada. Mereix un monument. S’ ha fet un esquinç escalfant a la zona inferior de les pistes i, lògicament, ha hagut de ser atesa. Doncs amb esquinç ha pujat a la pista i ha fet un únic salt de 4’20 que, en condicions normals, seria fluixet per a ella però és un marcon donades les circumstàncies. No ha pogut continuar, però ha aportat 4 punts que, de no haver saltat, ens haurien fet caure del 3er al 6è lloc final. Un exemple del que és esperit d’ equip. Vaja, de fet com totes les que hi han estat avui.

Seguim: 5enes Rut Coll en 400 amb 1’10″46 (quin descobriment per l’ equip, alerta al que farà en breu!!!), la Geni Garcia (a la 3ª foto) en pes amb 8’36 (millora el seu rècord del club F50 en 2 centímetres amb una gran regularitat, amb 5 tirs vàlids dels quals el pitjor ha estat 8’14) i un relleu 4 x 200 (Susana Pagès, Natalia Millán, Rut Coll i Betània Duarte) que, amb 1’59″82, han obtingut nous rècords del club F40 i F35.

I acabem amb les pitjors classificades però a les que volem donar molt les gràcies pel que han fet. Se les ha convocat amb molt pocs dies de marge per cobrir baixes i dues d’ elles fent proves que no ténen res a veure amb les seves. Lògicament no podien puntuar molt, però han tingut la valentia de sortir pel bé de l’ equip i ho han donat tot. Han aportat pocs punts, sí, però al capdavall els seus han acabat sent tan decisius com els 13 de l’ Emma. La Judith Artigas (a la 4ª foto, 6ª en 1500 amb 6’17″04), la Verónica Fernández (6ª en 3000 amb 11’42″91, marcon) i la Meritxell Salvador (a l’ última foto, 7ª en 800 amb 3’11″15) es mereixen una ovació, que els hi fem l’ ona i els besem els peus.

En fi: una tarda màgica. El coratge d’ aquestes noies (per no dir els ovaris) ha superat tots els entrebancs i s’ han fet amb un bronze que ens enorgulleix especialment, tot just el nostre segon podi en aquesta competició després del 3er lloc del 2017.

Noies, sou molt grans. TOTES. Inclosa la Cristina Garcia, no convocada però present i amb l’ equipació a punt per si sorgia algun imprevist més.

L’ única nota negativa (apart de la lesió de la Jessica, és clar) ha estat l’ absència de l’ equip masculí, inscrit inicialment. Una plaga de lesions i malalties els darrers dies ha fet que 48 hores abans prenguéssim la difícil decisió de renunciar davant la impossibilitat de presentar un equip amb cara i ulls. A l’ aire lliure, sí.

Els resultats, aquí.