Encara que sabíem que aquest moment havia d’ arribar no es fa menys dura la mort d’ en Paco Molina. Aquest dimarts 8 de setembre al migdia ens ha deixat amb només 63 anys gairebé tres anys després de ser diagnosticat d’ ELA.
El dolor és gran, però per fi pot descansar en pau. Perquè el que han viscut els últims anys ell, la seva família i els seus amics no ho mereix ningú. I menys una gran persona com ell. De les més bones que hem conegut. No li recordem ni un sol retret mai a ningú. Sempre sumant, aportant, amb la màxima humilitat, sempre mirant el bé comú per sobre del seu.
Sota la seva aparença fràgil s’ amagava un home fort. Quan va rebre l’ impacte del diagnòstic enlloc d’ enfonsar-se va dir que correria mentre pogués, que quan no pogués caminaria i que quan ja no pogués caminar ja veuríem. I així ho va fer. I li van donar d’ un a dos anys de vida i per poc no arriba als tres. Fort, molt fort. Recordem perfectament quan li van diagnosticar la malaltia perquè va ser dos dies abans del cros dels Arenys del 2023 i en aquell cros va ser molt complicat gestionar les emocions.
Sempre recolzat per molta gent donat que es va fer estimar. Sobretot pel seu grup d’ entrenament tots els anys que ha estat al club, el d’ en Prudencio Pérez. Han estat molt per ell.
Als Lluïsos hi va entrar al 2015. Un dels molts exemples del seu caràcter és que sent migfondista a campionats per clubs havia participat diverses vegades en 60, 100, 200 i 400 afrontant com millor podia les mancances que teníem en velocitat. I ho feia repetidament tot i saber que en aquestes proves difícilment no quedaria últim o, amb sort, penúltim. Però el punt era el punt i ho feia molt a gust.
Humil com ell sol. Després de guanyar la categoria màster «C» del cros de Mataró del 2018 va dir que se li va aparèixer la verge i que no li passaria mai més donat que hi havien faltat els que normalment el guanyaven, afirmació a la que se li va contestar dient que per aprofitar aquestes oportunitats s’ ha d’ estar allà i que n’ havia guanyat a uns quants. Realment en cros no va tornar a trepitjar cap podi, però sí ho va fer en asfalt sent segon a la milla de Santa Eulàlia del 2023, pocs mesos abans de que li fós diagnosticada la malaltia. I, sobretot a la pista.
Sobre el tartan és on més va destacar, amb 8 medalles a campionats de Catalunya (2 plates i 6 bronzes): a l’ aire lliure subcampió en 5000 i 4 x 400 al 2019, bronzes en 1500 i 10.000 al 2019 i també bronze al 2021 en 5000 i 4 x 400. En pista coberta bronze en 1500 els anys 2019 i 2020.
Ens ha ensenyat molt fins al darrer dia. Amb el diagnòstic de la seva malaltia molts atletes del club s’ han conscienciat de que cal buscar solució a l’ ELA i han anat participant repetidament a les 24 hores per relleus en pista de desembre fent relleus d’ una hora i a la marató per relleus de Cornellà. En Paco mateix va prendre part de les 24 hores en pista del 2023, però a l’ abril següent ja no es va veure capaç de fer un relleu a Cornellà. D’ aquell dia en són l’ última foto i aquest vídeo, que recull el moment en que l’ equip femení acabava la prova i ho va fer amb ell els darrers metres.
La vetlla es durà a terme al tanatori de Mataró dijous de 9:00 a 13:30.