lliga lleida 1994

Estudi estadístic de marques de la història dels Lluïsos. La dècada dels 90, la millor a nivell absolut

Hem aprofitat l’ aturada obligada de l’ activitat esportiva per buscar cosetes, entre elles alguna a nivell estadístic que potser són una mica frikis, però que ens aporten conclusions interessants. A més, pensem que aquests números ajuden a veure on estem actualment.

Hem fet el següent: hem mirat les 10 millors marques del ranking del club de tots els temps masculí i femení a les proves que formen part del campionat de Catalunya de clubs (conegut encara com a “lliga” encara que ja fa anys que no es denomina així). 20 proves masculines i 20 femenines que haurien de donar un total 400 marques, però en surten 395 perquè només hem tingut a 5 atletes participant en 3000 obstacles femenins.

Aquestes marques les hem separat per dècades: del 1960 al 1969, del 1970 al 1979, del 1980 al 1989, del 1990 al 1999, del 2000 al 2009 i del 2010 al 2019. Sabem que les dècades no van així sinó que serien del 1961 al 1970 i seguint, però ho hem fet d’ aquesta manera donat que aquest 2020 està en marxa i, a més, serà diferent.

Això només són números i, evidentment, no es poden comparar les condicions en que van ser fetes marques fa 40 anys amb les d’ ara donat que han anat millorant els estadis, els sistemes d’ entrenament, la roba, els materials… I, a més, hi ha algunes variables que explicarem més endavant. És simplement una curiositat, però pensem que demostra que ara mateix tenim un equip en conjunt més potent del que a vegades sembla. Tenim mancances greus que hem de solucionar, sí, però no ens quedem tan sols amb la part negativa. Tenim actualment dades molt bones.

Amb la fredor dels números a la mà, la dècada del 1990 al 1999 és la que més marques aporta (110), seguida de prop per la del 2010 al 2019 (103) i no gaire lluny tenim  la dècada dels 80 (94). La del 2000 al 2009 es queda en 58, la dels 70 en 27 i la dels 60 en 3.

Podeu clicar aquí per veure l’ excel amb les xifres. Important: això és a nivell absolut. En promoció i màster no cal ni dir que ara estem en el nostre millor moment de sempre.

Explicació resumida d’ aquests resultats generals: als 60 només entren 3 marques masculines (l’ atletisme femení al club era quasi inexistent encara i el masculí, com a la resta del país, estava anava encara amb bolquers) i als 70 27 (9 femenines i 18 masculines), principalment pels motius ja esmentats abans.

Als 80 tot canvia principalment perquè la pràctica de l’ esport es dispara a tot el país i a nivell nostre millora l’ estructura d’ entrenadors. Sobretot l’ Antoni Cruañas, en Joan Vilà, en Manuel Alique, en Xavi Grau i en Valero Blasco aconsegueixen tenir grups amb molts noms que perduren encara avui als primers llocs. En aquesta època les noies tripliquen les 9 marques dels 70 fins a 26 i els noi gairebé quadripliquen els seus números, passant de 18 a 68 marques, la millor xifra masculina amb molta diferència a dia d’ avui. D’ aquella dècada surten els millors números històrics masculins en fons, salts i llançaments.

Arribem als 90: els homes baixen de 68 marques a 46 i les dones pugen espectacularment de 26 a 64, la millor de la història. Motius? Com a negatius, vam perdre a 3 dels 5 entrenadors citats abans, amb molts dels seus atletes. Els atletes d’ en Valero Blasco van anar al C.A. Mataró fins que al 1996 ens vam tornar a unificar, en Manuel Alique al Laietània i en Xavi Grau al Granollers. Això va quedar compensat en part per l’ entrada del grup d’ en Joan Pimienta durant 5 anys, la tornada d’ en Xavi Grau acabant la dècada i, sobretot, l’ extraordinària promoció femenina de les nascudes del 1976 al 1979 que, amb un equip farcit d’ atletes que encara no eren sèniors, van formar el que sense dubte continua sent el nostre millor equip femení de la història. Hem de dir també que 3 proves femenines (perxa, triple i martell) s’ estrenen al 1995, motiu pel qual, evidentment, a les dècades anteriors sumen zero.

Arribem a la gran castanya de la dècada dels 2000. Si a la dels 90 teníem 110 entrades, a la següent baixem quasi a la meitat amb 58 (37 femenines i 21 masculines). I això que durant aquests anys s’ incorporen els 3000 obstacles femenins i la javelina femenina canvia. Els motiu principal és molt clar: els dos principals entrenadors del club aleshores (l’ Antoni Cruañas i en Joan Vilà) ho deixen.  L’ estructura d’ entrenadors queda molt danyada i força atletes que portaven molts anys amb l’ Antoni i en Joan deixen l’ atletisme i alguns canvien de club. Això afectarà no només a nivell absolut, sinó encara més a la promoció, ja que ens quedem pràcticament sense nens. De fet, en Miguel Ángel Gámez inicia l’ escola al 2001 amb només 13 atletes mentre en Ferran Rumbado entrenava a un grup encara més reduït. Aquesta era tota la promoció que ens va quedar. I donat que la promoció és la que ha de potenciar l’ equip absolut a mig termini, trigarem molts anys a recuperar-nos.

A la dècada del 2010 al 2019, però, tornem quasi als números del 90 (recordem, 110 marques als 90 i 58 als 2000), pujant fins a les 103 (59 femenines i 44 masculines, quedant molt a prop les dones d’ aquell gran equip dels 90). Amb carències evidents (cap marca en 5 dels 8 llançaments entre dones i homes, només 5 sumant els 4 salts masculins i 1 en marxa), però amb el millor volum de marques de velocitat de la nostra història sortits del grup d’ en Xavi Grau. Per exemple, 26 de les 40 marques en relleus surten d’ aquests anys.

La conclusió principal a la que arribem és que no tenim equips tan compensats com a les dècades dels 90. Aleshores donàvem més sensació d’ equip perquè costava trobar alguna prova on presentéssim a algun atleta només per puntuar com sí ens passa ara en unes quantes. Però, al mateix temps, també tenim ara sectors molt millors que aleshores, de manera que queda bastant compensat. Aparentment donem ara menys sensació d’ equip perquè els zeros es veuen molt però, en conjunt, estem pràcticament igual.

Pensem que amb els fonaments que tenim la dècada que estem començant ha de superar aquests números, i no per poc. Tenim clar els dos punts a treballar: que pleguin  els mínims atletes possibles (amb el que tenim a l’ escola hauríem de millorar molt en un termini curt de temps) i potenciar les proves que tenim molt fluixes, en especial els llançaments masculins i la perxa i les tanques altes tan en homes com en dones.

Share this post

G.A.Els Lluïsos tots els drets reservats 2018