Foto de família de Juanjo Lozano

Entrevista a Juanjo Lozano: “M’ agradaria veure als meus fills i als seus companys actuals representant al G.A. Lluïsos Mataró d’ aquí a 10-15 anys”

En Juanjo Lozano va aterrar fa relativament poc als Lluïsos. Hi tingué el primer contacte com a pare un cop la seva filla gran (la Leyre) s’ incorporà a la nostra escola al 2015, més tard començà a entrenar atletes i l’ any passat arribà al càrrec de coordinador tècnic del club. Tot i això i el seu contacte diari amb els atletes, segueix sent un gran desconegut per a molts. A partir d’ avui això ja no passarà.

  • Data i lloc de naixement: Palma de Mallorca, 6 de març de 1974
  • A què et dediques professionalment? Delegat Comercial de Mondo Ibérica, portant les zones de Catalunya, Andorra i Illes Balears.
  • Quan et trasllades a viure a Mataró?

A finals de gener del 2004. La meva dona i jo ens casàvem al setembre d’ aquell any.

  • A quina edat vas entrar al món de l’ atletisme i per què?

Vaig començar amb 11 anys a la categoria aleví a l’ equip del col.legi, que acabà convertint-se en entitat esportiva atlètica, i ho compaginava amb el futbol sala, on vaig jugar de porter fins els 14 anys, quan em vaig centrar exclusivament en l’ atletisme.

  • Quina ha sigut la teva trajectòria esportiva com atleta, entrenador i  directiu?

Podeu veure-la de manera molt detallada en document adjunt clicant aquí.

  • A quina edat i per què vas penjar les sabatilles?

Vaig estar entrenant i competint “regularment” fins als 22 anys (1996).

Els atletes als que entrenava des de petits anaven creixent i requerien més temps i atenció per part meva per a la seva correcta progressió. Molts d’ ells estaven amb la selecció balear i amb mínimes pels campionats nacionals, i tots en especialitats tècniques (llargada, alçada, javelina, triple, etc).

A la meva baixa activitat s’ hi afegí un increment de pes (tinc faclitat per a això) i vaig  acabar refugiant-me en els llançaments l’  última part de la meva carrera esportiva.

Després em vaig traslladar a viure a Mataró i la meva activitat laboral m’ allunyà del món atlètic… com a practicant i entrenador.

Millors i pitjors records en el món de l’ atletisme en totes les teves facetes.

ATLETA: Els millors records són les llargues jornades de les competicions de decatló. Les fèiem dissabtes a la tarda i diumenges al matí i acabàvem tots morts. I d’ aquelles competicions hi ha el pitjor record, un zero en perxa al campionat balear absolut de decatló al 1992 que em relegà al segon calaix del podi.

ENTRENADOR: Els meus inicis com a monitor, veure crèixer als atletes tan a nivell atlètic com personal, aconseguint varis d’ ells mínimes per campionats nacionals. I els que estic tornant a tenir amb els èxits aconseguits amb el grup d’ atletes màster que porto actualment, aixi com les jornades de tecnificació amb atletes de l escola. O algun dia que em toca entrenar als meus peques.

ORGANITZADOR: La preparació de la competició de la Universiada’99. Fou una experiència que mai oblidaré.

  • Vas començar a tenir contacte amb els Lluïsos al setembre del 2015 arrel de l’ entrada de la teva filla Leyre a la nostra escola. Al principi només com a pare i fotògraf (molt bo, per cert). Però fa uns dos anys vas començar a col.laborar puntualment amb entrenaments de l’ escola i vas crear un grup d’ entrenament de pista (conegut com “The Run and Fly”). Què et va portar a crear aquest nucli?

Una de les il.lusions més grans que tenim els que hem viscut amb intensitat aquest mundillo de l’ atletisme és que als nostres fills els enganxi i facin la mateixa activitat que han fet el seus pares.

La Leyre es va apuntar al casal d’estiu del club i quan es va acabar ens va dir que volia apuntar-se a córrer amb el seu cosí Víctor (Ruiz, fill de la Jessica León i en Juanjo Ruiz), i així començà la relació amb el club.

Sempre m’ he mantingut al marge de l’ activitat atlètica de la meva filla, deixant en mans d’ entrenadors i monitors de l’ escola la seva formació atlètica, dedicant-me a acompanyar-la a totes les competicions amb la meva càmera réflex digital per inmortalizar tan a ella com a tots els del club que passessin per davant del meu objectiu.

La meva dona fou la que comentà a personal del club que si algun dia necessitaven alguna cosa el seu marit era entrenador d’ atletisme, encara que no exercia des d’ inicis del 2004 quan em vaig traslladar a viure a Mataró.

Fou a finals del 2017 – principis del 2018 que la meva cunyada Jessica León, que estava entrenant al grup d’ espera, em va dir que volia tornar a saltar llargada… per motius laborals. Li vaig dir que no m’era possible atendre-la com es mereixia i que busqués tècnic al club que l’ ajudés, però ja m’ havia despertat el cuquet. A més, em feia molta il.lusió tonar a entrenar-la, ja que es va iniciar en l’ atletisme amb mi a Mallorca en les categories de benjami a infantil del 1990 al 1996. Vaig començar a passar-li entrenaments i em vaig comprometre a pujar els divendres o dissabtes per fer l’ entrenanemt tècnic de la setmana.

Unes setmanes més tarde s’ uní al grup la Betània Duarte, que deixava de ser la dona tot terreny del club per centrar-nos en el sector velocitat preparant els 60, 100 y 200 metres llisos.

Al campionat de Catalunya màster de Mollet de principis de juny la Betània va guanyar 100, 200 i 4 x 100 i la Jessica llargada i 4 x 100. I a finals de més estàvem a Vitoria competint, assolint la Jessica el sots-campionat d’ Espanya F35 en llargada i la Betània un 5è lloc en 100 i 7è en 200.

El tema de posar un nom al nostre grup d’ entrenament va néixer de la conya dels grups d’ entrenament que seguíem per xarxes socials i en vàries sessions informals ens va sortir això de “The  Run & Fly” (Betània “Run ” i Jessica “Fly”). I pel tema del logo i el demés tenim a la Betània que va fer la resta.

El mateix 2018 se’ns uní la Susana Pagés, al 2019 Emma Olasz, Rut Coll, Raquel Campos, Juanjo Ruiz, Rafa Pardo, Natalia Rodríguez i Sergi Riera (aquests dos últims al 2020 han canviat de grup) i al 2020, arribaren Verónica Fernández i Juanda Cortés, a més de l’ Ernest.

La veritat és que és un grup bastant fàcil de portar i tots amb les idees molt clares, cosa que ajuda bastant a l’ hora de fer les planificacions.  Aquest any 2021 tot una mica més confús per la situació actual, però aquí estem.

La passada primavera vas acceptar la responsabilitat de ser el nou coordinador del club. Com va anar? Què et va portar també a això? Què creus que pots aportar?

Doncs vaig rebre una trucada del president i del secretari del club dient que volien tenir una conversa amb mi i ens vam reuinir en vàries ocasions. D’ aquestes reunions en va sortir l’ esborrany d’ un projecte de futur pel club a mig/llarg termini, en el qual hi estan integrats tots els actors actuals del club (entrenadors, monitors, atletes, junta directiva, etc.) i que compta amb el suport total de la junta directiva.

Com a coordinador tècnic intento aportar al club tots els meus coneixements i experiències en tots els àmbits que he tocat dins el món de l’ atletisme, des de sessions de tecnificació pels atletes més joves fins a temes d’ organitzacions de competicions, temes administratius…  Però tot dins d’ un consens amb els responsables de cada àrea o secció.

La idea és formar un equip tècnic cohesionat i col.laboratiu, en el qual les decisions es prenen en equip i on s’ escolten les opinions de tothom i que jo només hagi de transmetre la informació dels entrenadors i monitors a la junta directiva.

S’ ha estructurat el club sota direccions d’ àrea: Xènia Pelegrí (escola), Jordi Pelegrí (direcció tècnica), Betània Duarte (màsters), Prudencio Pérez (running) i Paco Martínez (organització). Així és més fàcil treballar i hi ha una atenció més directa als nostres entrenadors i atletes. Tots ells són grans coneixedors del club. Porten moltíssims anys i és fàcil formar un equip amb gent així.

  • I una vegada dins, que t’ has trobat? Et sents suficientment respaldat per la junta, institucions, entrenadors, atletes…? Les coses són com esperaves o t’ has trobat amb més o menys dificultats? 

Els clubs d’ atletisme ténen un patró de comportament bastant semblant tots i jo n’ he estat a varis. Des de fora les coses es veuen de manera molt diferent que quan t’ hi impliques i estàs dins. És molt fàcil opinar des de la barrera i pensar que hi ha coses que s’ estan fent malament, que un les faria de manera diferent, etc., però només quan estàs dins veus la quantitat de feina que hi ha, les hores que hi fica la gent i la dedicació desinteressada dels membres del club.

Sí que és veritat que, amb la meva experiència com a secretari en clubs i a la Federació d’ Atletisme de les Illes Balears, sóc molt de normatives, reglaments, circulars, etc., i això sí que he trobat que faltava. Estamos en ello.

Pel que fa al suport trobat al club, parlem tots el mateix idioma i a tots ens agrada el mateix, l’ atletisme, i és molt fàcil treballar amb persones que remen totes en la mateixa direcció.

  • Aquesta temporada que va començar el dia 1 de gener és de molts canvis, tan a nivell d’ estructura com esportivament, amb importants altes i baixes. A què s’ ha degut aquest moviment d’ atletes que arriben i altres que marxen?

Aquest tema és el principal repte que ha d’ afrontar un club, el moviment d’ atletes i d’ entrenadors, que sol anar de la mà.

Jo recordo que el meu entrenador no estava a gust amb un club que ens va fitxar a tots els del seu grup d’ entrenament i l’ any següent vam marxar tots en bloc al nostre club d’ origen.

El més important és que hi ha d’ haver un projecte de club, de què volem fer amb el club, quins són els nostres objectius i com arribem a ells.

Ens marxen atletes per la franja més complicada (de sub-16 cap amunt), ens arriben cada vegada més inscripcions a l’ escola, ens pugen els veterans… Crec que és un moviment molt similar al d’ altres clubs.

I, a més, ens toca sumar la complexa situació sociosanitària actual, la qual cosa fa que encara es compliqui tot una mica més.

  • Una de les primeres patates calentes que et vas trobar fou la decisió de la junta de no renovar el conveni amb l’ Agrupació en un intent de frenar el constant degoteig de sortides d’ atletes cap allà sabent que això podria comportar que aquest any un nucli sencer d’ entrenament marxés, com ha acabat passant a mitges. Estàs d’ acord amb aquesta decisió? Com creus que afectarà (positivament o negativa) a curt i mig termini?

En una reunió de junta amb tots els entrenadors del club realitzada al mes de maig de l’ any passat se’ns va comunicar que a la temporada 2021 no es renovaria el conveni de club associat amb l’ Agrupa.

És una decisió que respecto i crec que no és “tan dràstica” com alguns han interpretat. Cada any es té la possibilitat d’ establir un acord amb un club principal amb atletes de categoria fins a sub-23, que es tradueix en que els  clubs associats poden cedir un determinat número d’ atletes al club principal per a certes competicions de clubs, amb limitació de número (circular RFEA 163/20008).

Desconec quina és la contraprestació que estava rebent la nostra entitat com a club associat, no individualment amb alguns atletes i/o tècnic sinó com a club. Però pel que m’ han transmès des de la junta el retorn era practicament nul pels Lluïsos. No descarto que en un futur es pugui tornar a establir amb l’ Agrupa o amb algun altre club que sigui d’ interés mutu alguna col.laboració o associació, sempre que sigui beneficiós per a les dues parts.

Hem pogut observar que alguns atletes de sub-16 cap amunt han deixat el club per treure’s fitxa amb l’ Agrupació o altres clubs, cosa que es pot arribar a entendre. Desconec les contraprestacions que els puguin donar en altres clubs. És un tema a analitzar i estudiar per intentar en un futur no gaire llunyà minimitzar la situació.

Pel que fa al nucli que ha marxat en bloc dels Lluïsos, tan la majoria d’ atletes com entrenador, desitjar-los sort a tots i segur que ens trobarem a les competicions i a la pista de Mataró.

És una sortida que ens afectarà a curt i mig termini en el sentit de que perdem una quantitat important d’ efectius pel campionat de Catalunya de clubs i perdem a un entrenador de l’ equip tècnic encara que alguns dels seus atletes seguiran defensant aquest any la samarreta dels Lluïsos. També ens serveix per analitzar la situació i prendre les mesures correctores necessàries per tal que en un futur no torni a succeir un fet semblant.

  • Com a coordinador, quins objectius téns a curt, mig i llarg termini?       

Els objectius a curt termini són la base dels objectius a mig i llarg termini. Es resumeixen en ajudar a ordenar el club, formar un equip que amb el repartiment de feines, el treball en equip, la comunicació i la transparència siguem capaços de fer més gran el club. S’ han de reglar i normalitzar els processos del club, tan esportius com administratius. 

A mig i llarg termini, el repte que proposo a la junta direcrtiva i als meus companys tècnics és la de ser capaços de crear un club d’ atletisme en el que tinguem una bona base (que crec que ja la tenim), on comptem amb un bon número de monitors i entrenadors qualificats i formats (estem treballant en això) i que siguem capaços de tenir un grup d’atletes entre 18 i 30 anys que formin la base de l’ equip a les competicions de clubs, on recórrer a un cadet o màster sigui un recurs puntual i no un fet habitual.

M’ agradaria veure als meus fills i als seus companys actuals d’ aquí a 10-15 anys, que segueixin fent atletisme i competint al màxim nivell representant al G.A. Lluïsos Mataró. I per què no somiar en fer-ho també a nivell estatal?

I que,  a més d’ arribar a l’ equip absolut, s’ hagi pogut competir per clubs en categories sub-16 a sub-20 amb garanties de presentar equips competititus.

No m’ entra al cap que a Mataró, el 8è municipi en població de Catalunya amb gairebé 130.000 habitants, el nostre club no estigui competint a la màxima categoria autonòmica ni a lligues nacionals. Igualada amb 40.000 habitants o Manresa amb 79.000 sí que hi estan.

També estem treballant per millorar les condicions dels monitors i entrenadors del club, fent-los part implicada en el projecte de club i motivant-los en tot moment.

S’ està treballant en la part normativa i d’ actualització de la reglamentació interna del club, en la comunicació (xarxes socials, pàgina web, correus electrònics), en la imatge corporativa i en la recerca d’ sponsors i patrocinis.

I en el que he vist un avenç brutal és en la comunicació del club. S’ estan fent reunions periòdiques de junta directiva cada 15 dies a les que em conviden a assistir-hi i estem fent força reunions del cos tècnic per compartir i prendre decisions consensuades, sobretot d’ escola.

El confinament ens ha proporcionat l’ eina de les videoreunions a l’ abast de la mà i estem explotant el seu ús al club.

  • Què creus que és el millor i el pitjor del club actualment?

El millor que té el club són les persones que l’ integren, tan a nivel esportiu (atletes i tècnics) com a nivell directiu. Es fa fàcil treballar amb persones que ténen el mateix objectiu que tu, les mateixes idees, que els corre l’ atletisme per les venes… I gent amb moltíssims anys a la casa, que ja han viscut situacions de tot tipus i que posen a disposició del club la seva experiència i saviesa, cadascú en el seu camp, per fer-lo més gran.

El pitjor, el forat que tenim des de la categoria sub-16 fins a sèniors, així com la falta d’ algun efectiu més al cos tècnic, sobretot especialistes en proves tècniques (llançaments, perxa, tanques, etc.)

  • Ets pare de tres fills, téns una feina a la que se li ha de dedicar moltes hores i ara t’ has ficats a tots els embolats amb els Lluïsos. Com ho fas per arribar a tot?

    Treient-me hores de realitzar activitats personals esportives i d’ oci (ciclisme, tv, etc.), treient-me hores de son i organitzant-me el millor que puc. Tot és proposar-s’ho i posar-hi ganes i cor a les coses que fas, fer-t’ ho teu. Hi ha temps per a tot, encara que la majoria de vegades poc per a mi.

    S’ ha de saber disfrutar de tot el que es fa i jo ho faig. No m’ importa haver de prepararar entrenaments un diumenge de matinada o haver de pujar una tarda a entrenar de 18 a 21 hores. Ho faig a gust. I gràcies a la paciència i suport de la meva família, la meva dona sobretot, que és la que ha d’ estar amb els 3 quan estic fora, ja sigui per esport o feina.
    Quan estic a casa i no treballant, el que faci falta.

  • Si tinguessis poder de decisió a la Federació, quins canvis aplicaries per millorar l’ atletisme, tan a nivell professional com de promoció?

Jo ja vaig tenir la meva dosi de federació a la balear durant 7 anys. Jejejeje.

L’ atletisme no és un esport mediàtic, si bé als últims mundials de Doha, als de pista coberta i als nacionals se’ls està donant més notorietat i més espectacle. Fins i tot estan retransmetent els campionats nacionals en streaming. L altre dia vaig llegir en un tweet que el futbol havia aparegut als esports del Telediario de TVE 365 dies el passat 2020, mentre que l’ atletisme estava en 8ª posició amb 93 dies.

Necessitem més notorietat als mitjans, encara que crec que a les xarxes socials s’ està començant a aconseguir. Hi ha una gran quantitat de contingut de clubs, atletes, federacions… Aquesta major difusió és la que ens donarà un major client del nostre esport, un pare que es decideixi a portar al seu fill a córrer, saltar, llançar, marxar, etc. enlloc de portar-lo a donar patades a una pilota. 

S’ ha de generar una competició absoluta atractiva, dinàmica i propera al públic, encara que no sóc partidari d’ algunes modificacions que està fent la World Athletics en referència a reduir número d’ intents en concursos, etc.

Pel que fa a la promoció es pot aplicar el mateix. Es necessita una competició atractiva i dinàmica, que il.lusioni als nens i als pares i que no s’ eternitzi.

Porto poc temps a l’ atletisme català, però per què no hi ha una competició escolar de clubs a les comarques? Per què tot és que el nen faci una mínima per poder anar a una prèvia i després a una final? Per què no es pot competir més en equip, amb tots els companys d’ entrenament, compartint experiències amb els amics d’ altres clubs del Maresme? O de Barcelona o de Catalunya.

  • Quines són les millors coses que t’ han passat a la vida? Tinguin a veure amb l’ atletisme o no.

La meva vida gira entorn de l’ esport i li dec moltíssim a l’ atletisme, però sobretot el que mencionaré tot seguit.

Gràcies a l’ atletisme vaig conèixer a la meva dona en un club a Palma de Mallorca. Ella entrenava al mateix club que jo. Era una gran velocista, encara que es va retirar molt aviat.

Gràcies a l’ atletisme vaig aconseguir la meva primera feina important, dirigir l’ organització de la competició d’ atletisme d’ un mundial universitari a Palma.

Gràcies a l’ atletisme, que m’ ha ajudat a desenvolupar part de la meva feina a MONDO, una multinacional líder al sector esportiu, partner oficial de la World Athletic, proveïdor oficial de la RFEA i de la FCA i paviment de les pistes d’ atletisme olímpiques dels últims 11 Jocs Olímpics (i també ho serà de Tokyo).

Gràcies a l’ atletisme he estat presenciant grans esdeveniments esportius, campionats d’ Espanya, d’ Europa, mundials, etc.

Gràcies a l’ atletisme he conegut a la gran majoria de les meves amistats i éssers estimats.

I com a cosa més important, formar una gran família (i nombrosa) de la que estic orgullosíssim i enamorat, de la meva dona i dels meus tres fills. Dos de ells, Leyre (11) y Lucas (8) són atletes de l’ escola de los Lluïsos. A la Lucía li queden uns anyets encara (si és que vol seguir les pasos dels seus germans.

  • Menjar preferit.

Arroços y pastes. I els formatges també em perden.

  • Beguda preferida.

Aigua, sucs i refrescos baixos en calories (no prenc cafè ni cap mena d’ alcohol).

  • Principals virtuts.

Responsable, respetuós i amb gran esperit de sacrifici.

  • Principals defectes.

La falta de puntualitat i el perfeccionisme.

  • Hobbies apart de l’ atletisme.

Ciclisme, fotografia y música.

  • Téns o has tingut algun ídol?

    El meu ídol de la infantesa fou Arkonada i a la meva joventut Miguel Indurain.
  • Actors i actrius favorits.

Johnny Deep, Tom Hanks, Robin Williams, Santiago Segura, Javier Gutiérrez, Scarlet Johansson, Angelina Jolie, Natalie Portman, Blanca Suarez… Però sobretot sobretot Jordi Coll (en Jordi Coll és germà de la Rut, atleta entrenada per ell. Rut, li deus a en Juanjo un suc de pinya, que cervesa ja ha dit que no en pren).

  • Pel.lícules preferides.

Los Inmortales, La nissaga de Star Wars, Regreso al futuro, La nisaga Piratas del Caribe… totes les de superherois (Batman, Spiderman, Superman, X-Men, etc).

  • Cantants / grups favorits.

M’ agrada quasi tota la música en general, des del new age de Jean Michel Jarre al rock de Queen o de Metallica, el latino de David Bisbal, el pop de Michael Jackson, The Beatles, Roxette o U2, fins a música clàssica de Beethoven o Mozart. Això si, pel reggaeton no passo.

  • Cançons preferides.

Tinc moltíssimes cançons que m’ encanten i segons el dia o l’ estat d’ ànim em van més unes que altres. Les que més destacaria serien: Oxygen 17, Bohemian Rapsody, Nothing Else Matters, No Amanece, Flames, Billie Jean, Blinding Lights, We Can Work it Out, Dressed for Success…

  • Atleta / atletes preferits.

Carl Lewis, Daley Thompson, Rut Beitia, Jan Zelezny, Sergei Bubka, Fermin Cacho, Antonio Peñalver, Manuel Martínez, Yago Lamela, Maite Zúñiga, Caridad Jerez, Conchi Montaner, Ivana Spanovic, Usain Bolt,

  • Esportistes preferits no atletes.

Miguel Induráin, Laurent Jalabert, Rafa Nadal, Arkonada, Michael Jordan, Michael Phelps, Kobe Bryant, Fernando Alonso.

Doncs apa, ja coneixeu bastant més a una de les peces clau del futur immediat del nostre club. Juanjo, com a bon aficionat a Star Wars que ets, que la fuerza te acompañe.

Share this post

G.A.Els Lluïsos tots els drets reservats 2018