Aquest diumenge s’ ha disputat a Sabadell una nova edició del campionat de Catalunya màster en pista coberta, amb la participació dels nostres equips femenins i masculins.
Primer de tot, volem lloar encara més que mai l’ actitud i el compromís de tothom que hi ha estat, i més amb els sacrificis molt grans que han hagut de fer alguns. I l’ ambient entre els nostres atletes que, conscients d’ això, ha estat meravellós.
El que crida l’ atenció d’ entrada només veient els punts a la classificació femenina és un resultat esportivament fluix. Sembla inexplicable comparant-ho amb els últims anys, però sembla que els astres s’ han conjurat en contra nostra per diverses circumstàncies que s’ han ajuntat: múltiples baixes (alguna de darrera hora per confinament) i tres zeros (un per desqualificació i dos per lesió) expliquen els solitaris 12 punts que hem tret i que ens han enviat al 5è lloc, lluny del Pratenc (39), Manresa (33), Cornellà At. (31) i Barcelona Atletisme (26), club aquest últim que probablement també ha patit moltes baixes si veiem el seu resultat i que fa molts anys que és l’ absolut dominador de la categoria.
Una altra circumstància que ens juga en contra (tot i que això forma part del joc) és que tenim un equp format per màsters joves i això en una puntuació que va per coeficient d’ edat ens penalitza. Avui la segona més gran de l’ equip tenia 45 anys.
Un exemple clar: la Betània Duarte ha entrat primera tan en 60 (8″31, a 3 centèssimes del seu rècord del club F40) com en 200 (27″64), però quan s’ ha aplicat el coeficient per edats s’ ha classificat 4ª a les dues proves.
La Verónica Fernández (a la 1ª foto) ha estat 4ª en 1500 amb 5’56″92 i la Jessica León, sense entrenar, 4ª en alçada amb 1’25 i 5ª en llargada amb 4’28.
A partir d’ aquí, agrair l’ esforç especialment a les que han participat en proves diferents a les seves, en alguns casos avisades a última hora per cobrir baixes imprevistes. Aquí el resultat és el de menys. Cadascú fa el que pot i no podem fer més que agrair el seu esforç, i més quan en alguns casos no acaba bé.
L’ Emma Olasz (a la 2ª foto) ha estat 4ª en pes amb 7’41 i 5ª en 800 amb 3’44″76. En ambdós casos és rècord del club F55, en pes millorant els 7’32 que tenia ella mateixa i en 800 de manera gairebé anecdòtica perquè no hi havia encara rècord per a aquesta edat. Molt d’ agrair que una atleta de 56 anys es deixi sempre la pell a la pista fent la prova que faci falta. Fins i tot patint el que no està escrit.
La Susanna Pagès ha estat desqualificada en 400 per trepitjar el carrer interior dos dies després d’ estar convocada per la baixa per confinament de la Raquel Campos. Aquestes coses passen quan s’ ha d’ ocupar una plaça de manera imprevista, ja que es sumen inexperiència i nervis a punta pala. Res a objectar. Al contrari, infinítament agraïts.
A la Meritxell Salvador (a la 3ª foto) se li ha pujat un bessó al 3000 i no ha pogut acabar la prova.
Com que anàvem amb l’ equip just, la lesió de la Meritxell ha impedit que poguéssim participar en un 4 x 200 que havien de córrer ella, la Verónica Fernández, la Susana Pagès i una Esmeralda Arriscado que havia de tornar a vestir la samarreta dels Lluïsos dues dècades després de fer-ho per última vegada i que s’ ha quedat sense poder-ho fer per ara.
En homes la sensació ha estat diferent mirant els punts, però la mateixa veient el compromís i el bon ambient. No s’ ha pogut evitar la 10ª i darrera plaça, però en aquesta categoria es va entrar per estadet (només ho aconseguien els 10 primers) i vam entrar precisament com a desens i lluny dels altres. Per tant, hi havia moltes probabilitats d’ acabar desens, cosa que hauríem evitat sense la baixa importantíssima de darrera hora d’ en Juanma Sánchez, que s’ ha trencat un bessó escalfant.
Ha guanyat el Nou Barris amb 102 punts, seguits del Pratenc amb 91, Barcelona Atletisme 90, Unió Colomenca 76, J.A. Sabadell 72, Universitari 67, Manresa 54, Cornellà 53, Tarragona 49 i nosaltres 39.
A nivell esportiu destaquen dos segons llocs individuals, en 800 a càrrec de l’ Albert López amb 2’16″92 i en 3000 d’ en Ferran Rey (a la dreta de la 4ª foto) amb 9’51″94. En el cas de l’ Albert és la 2ª millor marca M50 de la història del club per darrera dels 2’06″92 d’ en Joaquín Joyas que van ser rècord d’ Espanya i en el d’ en Ferran la 3ª també M50.
Sorprenent 6è lloc de l’ Abdelhamed El Harrak (a la dreta de la 5ª foto) en 400 tenint en compte que és fondista. El seu crono ha estat de 58″70.
Carreron d’ en Toni Antúnez (a l’ esquerra de la 5ª foto) en 1500, classificant-se 7è en 1500 tot i arribar 2on pel tema del coeficient. El seu temps (4’28″33) el situa 3er al ranking de tots els temps M40.
8è en Rafa Pardo (a la 6ª foto) tan en llargada com en triple amb 5’29 i 11’53 respectivament.
Un 4 x 200 format íntegrament per fondistes (Toni Antúnez, Abdelhamed El Harrak, Jordi Villalba i Joan Navarro) ha estat 9è amb 1’55″68.
I volem esmentar als quatre 10ens perquè, tot i no treure més d’ 1 punt, ténen un mèrit i un compromís increïbles, essent tots ells també fondistes: Jordi Villalba (a l´ última foto) en 60 10″28, Joan Navarro en 200 28″28 i Alfred Redrado (a l’ esquerra de la 4ª foto) 1’19 en alçada i 7’19 en pes. En el cas de l’ Alfred en alçada a més, oferint-se a saltar sense temps per escalfar donat que en Juanma s’ havia lesionat duent a terme el seu escalfament.
Hem fet zeros al 60 tanques per la lesió d’ en Juanma i a la perxa per 3 nuls a l’ alçada inicial d’ en Ferran Rey (digne també de lloar un fondista que salti perxa).
S’ està gestant una cosa gran. Temps al temps.
Els resultats, aquí.
Visites totals : 802141