Ha mort l’ Hilario Adalid
Hem rebut la tristíssima notícia de la mort de l’ Hilario Adalid aquest dimarts als 84 anys.
Notícia del tot inesperada perquè, tot i la seva edat, gaudia d’ un estat de salut envejable. De fet estava passant uns dies a un poble de Cuenca amb la seva dona, però ha patit un ictus que poques hores més tard no ha pogut superar.
La vetlla és divendres de 16 a 20h al tanatori de Vilassar de Dalt i la cerimònia de comiat dissabte a les 16h a l’ església de Vilassar de Dalt.
Nascut al 1940 l’ Hilario va ser atleta de l’ aleshores Grup Gimnàstic Lluïsos des de principis dels 80 fins a mitjans dels anys 90, moment en que els seus genolls van decidir que ja n’ hi havia prou de córrer.
Encara que fa anys que va deixar de militar al club tothom que va coincidir amb ell el recorda per un munt de coses bones. Per destacar-ne només algunes:
– El seu caràcter lluitador. Deia que es pot aconseguir qualsevol cosa que et proposis a base de perseverança. Tan a nivell esportiu com en qualsevol altre àmbit de la vida. I donem fe de que predicava amb l’ exemple.
– Gran pencaire i amb un gran amor pel club. Posem la mà al foc sense por a cremar-nos assegurant que ell i l’ Anastasi Codosal són els dos que més estaques han clavat any rera any a l’ antic circuit del cros de Mataró al turó de Cerdanyola i que ell i l’ Antonio Castilla són els que més botifarres han cuit a esdeveniments socials en els últims 40 anys per posar només dos exemples. A la 1ª foto el podeu veure precisament en una botifarrada social de finals dels 80.
– I, sobretot, molt bona persona. Però molt.
Esportivament va ser un dels pioners de l’ atletisme veterà als Lluïsos quan aquesta categoria estava molt lluny de ser el que és ara. A la segona foto el podeu veure juntament amb uns quants dels seus companys de la segona part dels anys 80. D’ esquerra a dreta el que era aleshores president Josep Vizcaíno, Hilario Adalid, Antoni Cruañas, Anastasi Codosal, Pepe Serrano i Francesc Garcia Alvarado. Qui sap si ara l’ Hilario es retrobarà amb en Josep Vizcaíno, que ja ens va deixar fa uns anys.
I arribant a un molt bon nivell, sent subcampió d’ Espanya M45 de marató al 1985 i un habitual ocupant de podis a crossos i curses en ruta. A la foto de capçalera i a la 3ª el podeu veure al calaix més alt del podi de la cursa Pryca de Mataró del 1990 (amb el també traspassat fa uns anys Jaume Itxart segon).
La 4ª foto és de fa tot just dos anys.
Les seves millors marques personals són 34’51″3 en 10 km (1985), 1h 12’58» en 20 km (1984), 1h 17′ en mitja marató (1988) i 2h 44’33» en marató (1986). Va tenir bastants rècords del club M50 i M45 durant més de tres dècades fins que els últims anys els hi han anat treient la gran generació dels Miguel Ángel Molina, Albert Roselló, Ferran Rey i Sergi Martín.
Va ser l’ origen de la que probablement és la família més llorejada de la història del club, amb un munt de components de molt nivell que acumulen desenes de medalles en campionats catalans. No ens voldríem deixar a ningú, però atenció amb els familiars que el van seguir als Lluïsos: els quatre fills (Román, Santi, Carlos i Judith) i tres néts (Marina Adalid Serrano i Sergi i Helena Adalid Soriano) com a parents directes i fins i tot família política (l’ Encarna Serrano, encara recordwoman absoluta del club de 1500, està casada amb en Santi i el germà de l’ Encarna és en Diego Serrano).
A l´última foto podeu veure a en Román (el fill gran) en una cursa d’ obstacles de la primera part dels anys 80.
Des d’ aquí volem expressar a la família el nostre més sentit condol.
