Aquest any el cros es va fer per primera vegada al Turó de Cerdanyola, conegut com la muntanya de la creu. Durant tot el matí el temps va estar ennuvolat, però sense ploure gens. Però quan es donà la sortida de la prova absoluta masculina, va començar a caure un fort aiguat. Tan forta va ser la pluja que, mentre s' estava desenvolupant la cursa el jutge àrbitre va decidir que es faria una volta menys de les previstes i no hi va haver ni un sol atleta que protestés.
Al cros del 2001 ens van venir a firmar autògrafs la María
Vasco, que pocs mesos abans havia estat medallista olímpica a Sidney
(primera atleta espanyola i per ara l' única en aconseguir-ho) i en
José Ríos.
En un moment donat, se li van acostar dues nenes d' uns 12 anys sense saber qui
era ella. En el moment que la María Vasco els estava signant els seus
autògrafs, una d' ella exclama: "¡Ah, ya sé quien es! ¡Es
la que salía llorando por la tele!". Recordem la imatge de María
Vasco plorant mentre l' entrevistava Televisión Española en directe
pocs moments d' aconseguir la medalla. Aquesta és la imatge que li va
quedar a aquella nena.
Quan ja havien començat les proves de promoció es va presentar un atleta marroquí totalment desconegut que volia inscriure's. Evidentment, no comptava entre el reguitzell de favorits encapçalat per gent com en Pol Guillem o en Roger Roca. Doncs aquest desconegut va imposar-se amb total autoritat. El seu nom ara ja és més
conegut: Ayad Lamdassem.
I, per si no en fos prou, l' any següent va passar exactament el mateix amb un altre compatriota seu: Abdelghani El Hassany, el qual repetiria victòria al 2005 presentant-se també a darrera hora, però essent
ja conegut.