Sara Dorda sots-campiona d' Espanya juvenil amb 2 rècords del Maresme i 4 del club. Biel Mayans, eliminat a semis

Ha finalitzat el campionat d' Espanya juvenil a Valladolid amb 2 atletes del club, tots dos als 400 llisos.

La Sara Dorda és l' atleta que mai falla. Avui s' ha proclamat sots-campiona i ja acumula 4 medalles als darrers 4 campionats estatals (1 or i 3 plates). I això que arribava amb molts dubtes després d' una lesió al peu que no li ha permès les darreres setmanes entrenar com voldria. De fet, arribava a Valladolid sense tenir clar si el peu li aguantaria.

Veient les inscripcions prèvies l' or semblava dat i beneït per Herminia Parra (Unicaja), que aquesta temporada encapçala el ranking espanyol de l' any amb 55"96. La 2ª per ranking ja era la Sara amb 57"28, amb 3 atletes més per sota dels 58 segons.

A unes semifinals extremadament dures, amb 42 atletes repartides en 6 semifinals, únicament 8 (la guanyadora de cada cursa més els 2 millors temps) es classificarien per la ronda definitiva.

La mataronina no va tenir cap problema per imposar-se a la 4ª semifinal amb 58"58 (48 centèssimes menys que la 2ª). Va fer el 4rt millor crono de totes però això no era significatiu, ja que en algunes sèries, com a la de la Sara, hi hagué guanyadores clares que de ben segur es van deixart anar per reservar forces de cara a la final.

Ja a la final de diumenge, l' andalusa Herminia Parra ha confirmat els pronòstics, però molt més apurada del que semblava. 56"11 ha estat el seu crono, mentre que la Sara, amb 56"44, l' ha apretat fins al final, destroçant els seus rècords del club juvenil, júnior, promesa i sènior que tenia en 56"86 precisament des de la final del mateix campionat l' any passat. Millora també els rècord juvenil i júnior del Maresme, en poder de la laietanenca Jordana Garcia amb 56"62 des del 1994. Està clar que és una excel.lent competidora.

En Biel Mayans, en canvi, tenia molt complicada ja a priori la classificació. Arribava amb la 17ª millor marca de l' any amb 50"79. El crono del 8è millor no queda gaire lluny (50"38), però hi havia molts atletes en cronos propers. Molta competència per poques places.

No va poder ser, tot i que no ho va fer gens malament al seu primer campionat estatal a l' aire lliure. En una prova també difícil (31 atletes per 8 places), passaven el primer de cadascuna de les 4 sèries i els 4 millors temps.

En Biel fou el 5è de la 3ª semifinal amb 51"34 per acabar amb el 15è registre de tots (2 millors que el ranking previ). La marca de tall per classificar-se fou 50"63, crono que aconseguiren el 8è i el 9è. Van haver de recórrer a les mil.lèssimes i el passi a la final es ressolgué per 1 miserable mil.lèssima, que ha de fer una ràbia pel que queda fora...

Els resultats sencers, aquí.