Entrevista a Miguel Ángel Gámez 11-4-09: "El millor de l' atletisme és el vincle que generes amb els atletes i les seves famílies."

En Miguel Ángel Gámez és el màxim responsable de la joia de la corona del club, l' escola d' atletisme, i també del grup de running creat aquesta a finals del 2008. Amb la col.laboració des de ja fa anys de Xènia i Jordi Pelegrí i des d' aquesta temporada de Virginia Wender i David Cocera, els gairebé 80 nens i nenes de l' escola aconsegueixen grans resultats cada setmana.

Ja fa 9 anys que l' escola es va posar en funcionament. Aleshores en Ferran Rumbado entrenava a la poca promoció que teníem i, quan en Miguel Ángel va començar la seva tasca, el seu grup va començar a créixer cada vegada més.

Però dins l' atletisme hi duu molts més anys. A mitjans dels 80 entra al G.G. Lluïsos com atleta i, amb la creació del C.A. Mataró al 1987, decideix marxar cap allà. La fusió al 1996 entre el C.A. Mataró i el G.G. Lluïsos, amb la consegüent fundació de l' actual G.A. Lluïsos Mataró, possibilita el seu retorn.

En Miguel Ángel no va aconseguir mai com a corredor els registres que valia degut a les seves contínues lesions. Els seus millors temps a nivell absolut són 36'11" en 10 km i 1h 24'42" en mitja marató, tot i que amb 16 anys va córrer els 1000 metres en 2'53"7 i els 3000 en 10'18"3.

Ara bé, quan va decidir dedicar-se a entrenar nens va donar un tomb que evidentment canviaria no només la seva vinculació amb l' atletisme i amb el club, sinó que canviaria tot el futur del club. Perquè gràcies a la seva feina i, posteriorment, a la dels que ens hem referit abans, ara mateix el G.A. Lluïsos Mataró té una de les pedreres més potents de Catalunya i encarem el futur immediat amb molta il.lusió i amb opcions de tornar a participar a la lliga ben aviat amb un conjunt amb cara i ulls.

Les fotos corresponen als següents moments de la seva vida:

Foto 1: Evidentment, amb pocs mesos.
Foto 2: Al març del 1976, quan li quedava poc per fer 5 anys.
Foto 3: A finals dels 80, acompanyant el seu germà al final d' una marató de Barcelona.
Foto 4: Foto de grup del C.A. Mataró, amb en Miguel Ángel dret, el 8è començant per l' esquerra. Entre altres, atletes actuals com en Pedro Cocera (el 3er per l' esquerra dret) i en Darío Pallarolas (dret al mig).
Foto 5: Els seus primers deixebles a l' escola: drets al darrera, Raquel González, Bárbara Gutiérrez, Sonia Vázquez, Jonathan Nieto, Alfred Torrents, Francesc Bonjoch, Sergio Ramos i Rubén Sánchez. Dretes al davant, Miriam Nieto i Mireia Bonjoch. Ajupits, Mohamed Bentkib i Mohamed Jebari (que no estaven entrenats per ell) i en Miguel Ángel.
Foto 6: Any 2003 ó 2004, amb atletes de l' escola, entre els quals hi veiem a la Xènia Pelegrí quan encara no era entrenadora.
Foto 7: Amb la Xènia, la seva mà dreta els darrers anys, fins enguany que han arribat també Virginia Wender i David Cocera.
Foto 8: Al cros de la policia local del 2008.
Foto 9: Alliçonant atletes seves al Trofeu Promoció de l' octubre passat.

Foto 10: en Miguel Ángel a l' actualitat.

Data i lloc de naixement:
Vaig néixer a Mataró el 21 de juny del 1971, dia de Sant Lluís Gonzaga. Lluisenc de naixement, podríem dir. (Té, per tant, 37 anys).

Quins són els teus hobbies?
Escoltar música, llegir, caminar i, sobretot, córrer.


Què has estudiat?
Ciències polítiques i entrenador de club d' atletisme.

En què treballes actualment?
Sóc tècnic esportiu en atletisme i treballo també a l' administració pública.

Com vas entrar al món de l' atletisme i per què?
No recordo exactament el moment. Només sé que acompanyava el meu germà a curses populars i a entrenar a les pistes. Així que ell fou el veritable culpable. En cros i pista vaig comenár als 13 anys.

Has practicat altres esports?
Molts, però els que més m' agraden són el ciclisme en ruta i la duatló.

Quants entrenadors vas tenir?
Quan vaig començar a pujar a les pistes vaig estar amb el grup d' en Cruañas, després amb en Valero i posteriorment vaig passar a auto-entrenar-me.

Et va enganxar jovenet, però quan es va fundar el C.A. Mataró et vas integrar al nou club, deixant el G.G. Lluïsos. Com vas viure aquella situació i per què et vas decantar pel C.A. Mataró?
Sempre dic que l' atletisme funciona per nuclis d' entrenament i el meu va marxar en bloc al nou club. Al principi ho vaig viure amb il.lusió. Però amb el temps ens vam adonar que un altre club d' atletisme a la ciutat no tenia cap sentit.
Tot i això va valer la pena perquè va servir per replantejar-se el club i així sorgí l' actual G.A. Lluïsos Mataró.


Quina és la teva principal virtut en competició?
La tenacitat. Gairebé mai em dóno per vençut.

I el principal defecte?
És una cosa que no puc controlar al 100%: que em lesiono molt.

Quines eren les teves millors proves com atleta?
M' he sentit molt a gust corrent 400 i 800.

I de quines marques et sents més satisfet?
Si n' haig d' escollir una em quedo amb els 36'11" en 10 km en ruta.

Quines lesions has patit?
Una veritable col.lecció: els dos meniscs interns trencats, periostitis, lumbàlgies, esquinços de turmell i actualment tinc una persistent fascitis plantar.

Creus que sense les lesions ho hauries fet molt millor?
Sense cap mena de dubte.

Millors i pitjors records com atleta.
Els pitjors, les lesions. Els millors, innumerables: qualsevol bona cursa, les sensacions que es tenen corrent, un bon rodatge acompanyat, millorar una marca, etc.

Te'n penedeixes d' alguna cosa com atleta?
De no haver tingut una mica més de constància i regularitat.

Quin somni tens com atleta?
Poder tenir sensacions agradables corrent el màxim d' anys possible.

Passem a la teva faceta d' entrenador. Com comença tot? En quin moment decideixes que seràs entrenador?
Vaig intentar vincular als meus 3 nebots, Carlos, Marco i Sergio, amb l' atletisme. Quan va començar a pujar el petit i havia un grup de nanos que corrien per allà a aquella hora, sobre les 20:00.
Des del club se'm va comentar la possibilitat de fer el curs de monitor per entrar al desaparegut "Servei esportiu escolar" com a representant dels Lluïsos. No m' ho vaig pensar gaire.

I com es crea l' escola del club?
Un cop dins del Servei Esportiu Escolar vaig veure la possibilitat de plantejar un projecte com l' escola d' atletisme i el club des del primer moment em va animar a impulsar-ho.
La primera temporada fou la 2000/2001. Al principi començàvem a les 20:00, però després van iniciar un horari més "infantil". Des d' aleshores no hem parat de créixer.


Com veus l' escola actualment?
Francament bé. Hem arribat a un punt en que és difícil créixer més. Curiosament, no per falta de nens, sinó més aviat per falta de tècnics suficientment motivats i compromesos.

T' esperaves quan vas iniciar l' escola que arribarien tants èxits?
De cap manera. Però el cert és que he tingut molta ajuda. De fet, l' escola no existiria sense la feina incansable d' en Jordi Pelegrí com a coordinador i la Xènia com a monitora.

No fa gaire el Consell Esportiu del Maresme va premiar als millors atletes de la I Challenge del Maresme de cros amb un viatge al cros de Castelló i 17 dels 48 expedicionaris foren dels Lluïsos (un 35%), essent el club amb més representants. Què va suposar això per a tu i com va anar el viatge?
És l' evidència de que tenim la millor escola d' atletisme de la comarca.
El viatge i l' experiència per als nanos foren molt positius, tal i com ja li vaig comentar al responsable de l' expedició. Tan de bo la iniciativa es repeteixi.


De quines coses et sents més satisfet de les aconseguides com a responsable de l'escola?
Em sento especialment orgullós a nivell col.lectiu, quan aconseguim classificar equips als campionats de Catalunya de clubs i als relleus.

I de què te'n penedeixes?
Més que penedir-me, sento impotència de no aconseguir que segueixin més atletes un cop arriben a l' edat de deixar l' escola. Per desgràcia, és un fenòmen generalitzat.

Millors i pitjors records com entrenador.
El millor, els vincles que arribes a generar amb atletes i les seves famílies, sense dubte.
El pitjor, les inacabables jornades atlètiques amb les que de vegades ens castiguem i que no hi ha manera que sapiguem solucionar entre tots.


Quin és el teu somni com entrenador?
L' atletisme m' ha aportat molt com a persona. Com entrenador, intento transmetre la idea de que aquest esport pot ser una activitat molt positiva, qualsevol que sigui la teva edat i el teu nivell. El meu somni és intentar "enganxar" el màxim possible de gent.

A dia d' avui, les dues perles sorgides de l' escola són Mireia Bonjoch i Raquel González. Què es sent quan un veu a dues atletes que han començat amb tu essent internacionals i campiones d' Espanya?
Moltíssima alegria. I no només pels seus resultats esportius, sinó perquè han sabut aprofitar aquest esport per disfrutar d' experiències amb altres atletes i entrenadors, conèixer gent, viatjar... Això sempre és positiu.

Actualment teniu a l' escola uns quants atletes amb un nivell important, tenint fins i tot alguns rècords de Catalunya. Mulla't una mica: en veus a algun amb possibilitats d' arribar a l' èl.lit a mida que es vagin fent grans?
Només s' ha de veure la taula de rècords de l' escola per adonar-se'n que els germans Baker i Víctor Garcia tenen moltes possibilitats de continuar a bon nivell. Però ull amb algun petit, que també n' hi ha que apunten bones maneres.

Quins són els teus objectius per aquesta temporada?
Un era classificar un equip a cada categoria del campionat de Catalunya de cros i ho van aconseguir 7 de 8.
Un altre era fer un bon paper al campionat de Catalunya de relleus i de clubs i, de moment, hem classificat 8 equips per a la final de relleus.
I un altre era tenir representació al campionat d' Espanya cadet i, de moment, Víctor Garcia i Ricard Baker van anar al de pista coberta.


Donat el volum d' atletes que teniu a l'escola, sembla que en poc temps podrem participar novament a la lliga catalana. Quan temps creu que ens falta?
És impossible de predir, però és un dels màxims desitjos de qualsevol directiu, atleta o entrenador del club. Esperem que sigui aviat.

Com ja has apuntat abans, tot i que ja fa anys que l' escola funciona bé, quan per edat la deixen al passar a juvenils la majoria pleguen. Per què?
Com ja he dit, es tracta d' un fenòmen generalitzat. Potser és per l' exigència d' un esport molt sacrificat en que els resultats surten a llarg plaç, la falta de tècnics que sapiguem motivar adequadament, la varietat d´estímuls que tenen els joves en altre àmbits esportius i socials... De tot una mica.

Enguany heu posat en marxa el grup de running. Explica una mica com va sorgir la idea, quanta gent hi ha, què feu...
Es tracta de traslladar a l' Estadi una activitat que he vingut desenvolupant els darrers anys a Barcelona amb força èxit. Fins ara som uns 15 i només pretenem que l' atletisme sigui l' excusa per trobar-nos i passar una bona estona fent salut. Segur que amb el temps s' animarà més gent.


Què en penses del nou Estadi? Què en destacaries tan positivament com negativa?
Té un aspecte imponent, però quan un s' hi fixa té la sensació que li han donat gat per llebre. Com enyoro el circuit i aquella gespa en la que es podia rodar descalç! Quin luxe! Per no parlar dels famosos bassals, el tipus de tartan, els vestidors, etc.

Què destacaries de les següents persones del club?
José Ríos: Tot i que ha arribat a dalt de tot, no oblida l' atletisme popular ni als seus, i això l' honora.

Xènia Pelegrí: Sense ella l' escola d' atletisme no seria possible.

David Cocera: Més que amistat, sento veritable carinyo cap a ell. El conec de sempre.

Virginia Wender: És difícil adaptar-te quan vens d' un altre esport, però té moltes ganes d' aprendre.

Jordi Fernández: Transmet il.lusió i energia. Excel.lent company i amic.

Jordi Pelegrí: Treballador incansable. Mentalitat oberta. Generositat. Sempre escolta. Mou tota la maquinària de l' escola.

Xavi Grau:És la persona que conec amb més coneixements atlètics. Però com tot bon savi, una mica despistat.

Laura Pelegrí: Molt metòdica i patidora. Si tots els atletes tinguessin la seva disciplina...!

Antonio Castilla: Critic mordaç, sense pèls a la llengua. Molt sincer. Un s' ha de rodejar de gent així.

Joaquín Joyas: Un genuí atleta dels que en queden pocs i tot un referent.

Prudencio Pérez: Patrimoni del club. Apassionat de l' atletisme, sobretot del cros.

Lauren Baker: Juntament amb el seu germà Ricard i Víctor Garcia, els 3 atletes amb més qualitat de l' escola.

Sara Dorda: Molt inquieta. És increïble la potència que és capaç de generar.

Raquel González: Com abans bé has dit, juntament amb la Mireia Bonjoch són les dues perles sorgides del club. M' encanta saludar-les i preguntar com els va.

Ivan Pera: No tinc el plaer de conèixe'l. Només l' he saludat un parell de vegades. Com a màxim responsable de l' esport a Mataró, tan de bo sigui capaç d' ajudar-nos a tenir un Estadi com el que ens mereixem.

Salvador Garcia "Vadó" (conserge de l' Estadi): El millor conserge (encara que ell s' entesti a anomenar-ho d' una altra manera) que pot tenir qualsevol Estadi d' atletisme del món.

Miguel Ángel Gámez: L' autocrítica és molt difícil i parlar d' un mateix és de mal gust.

Jordi Martí (en Miguel Ángel l' ha afegit a la llista): No hi ha paraules per valorar i agrair-li la feina que fa pel club actualitzant rankings, la pàgina web, aquestes entrevistes, etc. (Gràcies, amb el vostre recolzament em sento més que pagat).

Que li diries a en Ríos per convence'l que l' any que ve fitxi amb nosaltres?
Que m' encantaria que lluís la samarreta del nostre club per tot el món, com ho fa ara amb la del Manresa. Però bé, si no ho fa, sospitós de no estimar el seu club d' origen i del que mai s' ha desvinculat, evidentment no ho és.

Vàries "porres" (mulla't):
1. Quantes medalles aconseguirà l' escola al campionat de Catalunya en pista a l' aire lliure aquest any? I si et mulles amb els noms, millor que millor.
No dóno noms, però crec que 7.

2. Millorarà enguany algun nano de l' escola algun rècord de Catalunya?
És difícil però no impossible. La Lauren ho lluitarà.

3. Quants atletes de l' escola aniran enguany a algun campionat d' Espanya?
Crec que no superarem els dos que ja hi han anat. (Cal tenir en compte que només els cadets tenen campionat d' Espanya).

4. En quina posició es classificarà en Ríos a la marató del campionat d' Europa del 2010 a Barcelona?
No ho sé, però desitjo que guanyi. Quina millor cirereta a la seva treballada trajectòria esportiva?

Què creus que és el millor i el pitjor del club actualment?
El millor, l' ambient de veritable gran família que es respira que ningú sap d' on prové, però que existeix.
El pitjor, no creure'ns que podem ser més grans.


Quines són les millors coses que t' han passat a la vida? (tinquin a veure amb l' atletisme o no).
Les millors coses de la vida van unides a les persones que estimes i que t' estimen i les coses que fas per elles i fan per tu.

Menjar preferit:
Carxofes amb ous ferrats.

Beguda preferida:
Cervesa, i millor si és Woll-Damm. Tens algun ídol?
No sóc especialment idòlatra.

Actor o actriu favorit:
Ufff, n' hi ha tants i tan bons! No ho sé, no em decideixo.

Pel.lícula preferida:
Qualsevol de ciència-ficció.

Cantant favorit:
Roger Hodgson, cantant de Supertramp.

Cançons preferides:
Un àlbum sencer: "Crisis? What Crisis?" de Supertramp. Una veritable obra mestra molt d' acord amb els temps que corren.

Esportistes preferits:
Qualsevol que després de la seva jornada laboral o d' estudiar es calça unes sabatilles i surt a córrer, a saltar o a llençar. Tots ells fan gran l' atletisme.

Atletes d' èl.lit favorits:Molts. Seria injust anomenar-ne només 2 ó 3.