Entrevista a José Ríos: "Tinc molt clar que competiré amb la samarreta dels Lluïsos."

En José Ríos (Adidas) és sense cap mena de dubte el millor atleta nascut mai a la comarca del Maresme. El proper mes d' agost participarà als seus tercers Jocs Olímpics, a més d' haver estat medallista en un Campionat d' Europa, 6è a un Campionat del Món, 4 vegades campió d' Espanya absolut, recordman català en 5000, 10.000 i marató (estant 3er, 2on i 4rt respectivament al ranking espanyol de sempre), vàries vegades millor marca europea de la temporada, etc.

Curiosament, el salt a l' èl.lit el va donar recent estrenada la presidència del G.A. Lluïsos Mataró, al maig del 2000. A la seva primera competició com a presi, va rebaixar en un control a Mataró els 13'41" que tenia per deixar-los en 13'32", que semblaven espectaculars. Però res més lluny de la realitat, perquè aquell màgic any 2000 va fer 13'07" i 13'08" en 5000 i 27'38" primer i 27'22" en 10.000 després, assolint el seu primer títol de campió d' Espanya absolut, per rematar-ho classificant-se per a la final olímpica en 10.000.

I des d' aleshores, no ha deixat d' estar mai entre la flor i nata de l' atletisme espanyol, essent convocat a totes les cites internacionals estivals i a gairebé totes les hivernals, amb molt bones actuacions tan en pista, com en cros com en ruta.

Les seves millors marques personals són 7'42"51 en 3000 (2000), 13'07"59 en 5000 (2000), 27'22"20 en 10.000 (2000, a uns espectaculars 2'44" per km.), 1h 03'21" en mitja marató (2005) i 2h 07'42" en marató (2004, a 3'02" per km).

Després d' una temporada difícil tan a nivell esportiu com personal, en la que uns quants l' havien enterrat sense conèixer res de les circumstàncies que l' envoltaven, en José va renéixer al març a la marató d' Otsu on, amb 2h 09'38", va aconseguir de llarg la mínima olímpica i el que és a dia d' avui la millor marca espanyola de l' any. Amb la seva selecció per als Jocs Olímpics ja confirmada per la R.F.E.A., encara els seus darrers anys a l' èl.lit pensant lògicament en els imminents Jocs i en l' Europeu de Barcelona del 2010.

Les fotos corresponen als següents moments de la seva vida:
Foto 1: milla d' Argentona 1989.
Foto 2: challenge europea 2001 a Barakaldo, prova en la que va vèncer.
Foto 3: final del Campionat del Món 2001 a Edmonton, 6è classificat final entre un núvol d' africans.
Foto 4: foto de grup a la mitja marató de Mataró del 2002.
Foto 5: Espanya, sots-campiona d' Europa de cros a Edimburg al 2003 amb, entre d' altres, Fabián Roncero, José Ríos i Juan Carlos de la Ossa.
Foto 6: Jocs del Mediterrani del 2005, 5è en mitja marató.
Foto 7: Marató d' Otsu (Japó) al 2006, guanyador amb 2h 09'15".
Foto 8: Trofeu Federacions 2007 a Còrdova, amb "Tete" de la Ossa i Antonio Blanco. Va guanyar en 5000.
Foto 9: Campionat del Món Osaka 2007, acabant la marató en 17ª posició.
Foto 10: Campionat de Catalunya de cros 2008.

Data i lloc de naixement.
15 de març del 1974 a Barcelona. (Té, per tant, 34 anys).

A quina edat vas començar a practicar atletisme i per què?
Vaig començar a l' escola amb 6 anys perquè m' agradaven molt els esports individuals. La raó és perquè tot el que aconsegueixes és un treball cent per cent propi.

Quins entrenadors has tingut?
Joan Ladavesa a l' escola, José Luis Zarco quan em vaig iniciar a l' atletisme, Francisco Chaves "Kiki" d' infantil fins a promesa, Antonio Hernández Luna els primers anys de sènior i Juan Ramón Muñoz des del 1999.

Quines són les teves principals virtuts a l' hora de competir?
Crec que sóc un bon competidor. Conec molt bé el meu estat de forma a cada moment. I sé quin nivell tinc en cada moment.

I els principals defectes?
En alguna competició no he estat prou convençut de les marques que estava fent i això m' ha perjudicat a l' hora de rendir molt més.

T' havies imaginat a la teva adolescència que arribaries a assolir tants èxits?
La veritat és que no. Però sí que tenia una cosa molt clara: que volia intentar-ho i no quedar-me mai amb el dubte de fins on hagués pogut arribar en aquest esport. Vaig apostar per mi i crec que va ser una molt bona decisió.

En quin moment te'n vas adonar de que podries viure com a professional de l' atletisme??
Me' n vaig adonar al 1999 quan vaig veure que cap dels rivals que em van guanyar al Campionat d' Espanya de cros treballava fora de l' atletisme. Jo entrenava igual que ara, però no em recuperava bé per les hores que estava dret a la carnisseria que regentava.

Al 2000 em vaig quedar fora del Mundial de cros per molt poc i va ser quan vaig decidir arriscar de cara a l' estiu. El resultat va ser que em vaig classificar per als Jocs Olímpics d' aquell mateix any i, a conseqüència d' això, em va fitxar Adidas i ja em vaig poder dedicar a l' atletisme exclusivament.

Al 2000 et vas acostar perillsoament, sense buscar-ho, als rècords d' Espanya de 5000 (et vas quedar a 3 segons) i de 10.000 (et vas quedar a 8 segons). En canvi, mai vas arribar a disputar una cursa amb la intenció de rebaixar-los, sinó que et vas centrar en els campionats estivals. Amb el temps, te' n penedeixes? Creus que si ho haguessis intentat ho hauries assolit?
Sempre em quedarà el dubte. Quan vaig fer 13'07" el rècord estava en 13'04" (posteriorment Alberto García el va deixar en 13'02") i la cursa al final fou tàctica, però jo no tenia ni idea de que anava a aquell ritme. I quan vaig fer 27'22" va ser al Campionat d' Espanya i només buscava guanyar i aconseguir la plaça per als Jocs de Sidney. Passat el temps, sí que crec que hauria hagut de provar-ho.

Al 2000 vas entrar de cop a l' èl.lit, rebaixant en gairebé 1'20" la teva marca en 10.000, i et vas trobar competint en una final olímpica amb atletes als que uns mesos abans només aspiraves a veure per la tele. No et vas sentir intimidat?
Sí, però a la final tenia molt clar que si estava allà era perquè m' ho mereixia i jo també valia per ser-hi. Vaig pensar que ells eren humans igual que jo i que havia de confiar en mi. Crec que va ser tot un èxit arribar a la final després d' una temporada llarguíssima, ja que aquella final es celebrà el 30 de setembre i jo estava fent marques des del maig.

Què es sent guanyant, com has fet tu, a Paul Tergat, o competint de tu a tu amb Haile Gebresilassie?
Una satisfacció enorme. Paul Tergat sempre ha estat el meu ídol. I trobar-me amb ell en un sopar privat a Sidney perquè tots dos competíem per Fila va ser una cosa que no oblidaré mai. Amb en Gebresilassie ja havia coincidit com a júnior.

Vas marxar un temps a viure a Madrid. Per què? El canvi de residència va ser positiu?
El motiu va ser que viatjava molt a l' extranger, gairebé sempre amb escala a Madrid. A l' hivern, amb la temporada de cros, els viatges resultaven massa llargs i, a més, des de Madrid ho tenia tot més a prop: Federació, serveis mèdics, instal.lacions, la Casa de Campo....

A més, jo a Mataró entrenava sol i allà tenia un bon grup d' entrenament: Fabián Roncero, Alberto García, Manuel Pancorbo, Juan Carlos de la Ossa, Luis Miguel Martín Berlanas, etc. Va ser molt positiu el fet d' entrenar amb els meus propis rivals.


Per què vas tornar de Madrid?
Les etapes comencen però també acaben. Després de gairebé 4 anys vaig pensar que era el moment de tornar. Del grup amb el que jo entrenava alguns ja ho havien deixat i els que no ho havien fet ja no preparaven la marató, de manera que ja gairebé entrenava sol.

Com és una la teva rutina diària?
M' aixeco a les 8:00. Entreno de 10:00 a 13:00, menjo i faig una migdiada de 15:00 a 16:00. Torno a entrenar de 18:00 a 20:00 més o menys. A tot això, s' han de sumar les hores de fisioteràpia, psicòleg i metge.

Et resulta molt dur aguantar el teu ritme de vida, amb sessions dobles d' entrenament, viatges, etc?
Sí que és dur, però és el que sempre havia somiat. El que pitjor porto és haver de viatjar tant.

Què és el millor i el pitjor de ser un atleta professional?
El millor és poder viure del que sempre havia somiat. El pitjor, tot allò que m' he perdut per la meva feina i el fet que la gent pensi que som màquines i que no podem fallar mai.

Quins són els teus millors amics del món de l' atletisme?
Tinc la sort de tenir-ne molts, però sobretot Fabián Roncero, Rosa Morató i Marta Domínguez.

Amb la mà al cor: creus que hi ha atletes espanyols que es dopen i no han estat enganxats? I creus que s' ha sancionat injustament algun atleta?
Sincerament, no ho sé. El que sí et puc dir és que jo passo uns 25 controls cada any i per mi això és un premi, perquè si no continués estant a l' èl.lit no en passaria tants. El que sí sé és que els que més acusen són els que passen menys controls. També és cert és que el sistema de control té un marge d' error i li pot tocar a qualsevol.

Si una persona "normal" enganxa un refredat, va al metge, li recepta medicació, el compra a la farmàcia i se' l pren. Si tu fessis això correries perill de donar positiu. Quin procés has de seguir?
És complicat. Depenent del medicament que necessiti haig de demanar permís a la Federació i, en el meu cas, la Federació l' ha demanar a la I.A.A.F., que ha de donar el vist-i-plau. Tot això significa que poden passar un parell de dies que després aniran en contra de la meva recuperació.

De les moltíssimes anècdotes que hauràs viscut, podries explicar-nos-en un parell?
Als controls anti-dopatge cada vegada es posen més rigorosos. En un cros en el que em va tocar passar-ne un la meva sorpresa va ser que els passava amb una doctora. Em va fer treure tota la roba de dalt i baixar-me els pantalons i els calçotets fins als turmells i ella es va quedar plantada al meu davant per veure com orinava. Em va costar 4 hores orinar i vaig perdre el vol que havia d' agafar.

Una altra anècdota em va passar a la Residència Blume de Madrid. Jo menjava cada dia allà. Un dia va havien canviat a una senyora de les que servia el menjar i quan vaig passar amb la safata em va dir que no es podia menjar dues vegades. Jo li vaig dir que encara no había menjat i ella insistia en que sí. Va resultat que mitja hora abans havia passat Juan Carlos de la Ossa i em va confondre amb ell.

Òbviament, el teu objectiu per aquesta temporada són els Jocs Olímpics. Quina fita t' has marcat allà? Et veus lluitant per ser campió olímpic?
Les medalles són molt difícils. Però igual que l' any passat, sortiré a arriscar i si haig de morir a l' intent ho faré. Prefereixo quedar el 20è donant-ho tot que el 10è essent reservón. Aconseguir plaça de finalista estaria molt bé.

Duus 5 anys seguits corrent el marató de Lake Biwa, al Japó, a la primavera, i ja has manifestat la teva intenció de tornar-hi l' any que ve. Per què? Tenint en compte que allà gairebé sempre es guanya amb 2h 08' - 2h 09', no t' interessaria probar una marató europea (Londres, Rotterdam, Amsterdam, París...), que es guanyen moltes vegades amb marques sub 2h 07', de cara a millorar el teu registre personal?
Hi vaig per diversos motius: sempre se m' ha donat bé, em conec el circuit perfectament, em tracten molt bé, és a principis de març i tinc després més temps per recuperar-me... M' he plantejat vàries vegades córrer una marató a Europa, però també he hagut d' assegurar una marca per anar al campionat estival.

Vas guanyar el cros de Mataró com a promesa els anys 1995 i 1996, vas ser 2on promesa al 1994 i 2on júnior al 1991, a més de 4rt sènior al 1997. Des d' aleshores, no l' has tornat a córrer. Et veurem en els propers anys corrent alguna vegada el cros de Mataró?
Espero que sí. És una de les coses que més il.lusió em fa. Si no ho he fet fins ara és perquè cada any ha coincidit amb els crossos de selecció per a l' Europeu. Però espero corre'l estant encara a l' èl.lit.

Tens 34 anys. Tens ja marcada la data de retirada de l' alta competició?
En principi no. Ara només penso en Pekín. Però la següent fita serà l' europeu de Barcelona 2010 i, per què no, intentar si les lesions em respecten anar als quarts Jocs Olímpics al 2012.

Quan deixis l' alta competició, abandonaràs l' atletisme del tot o seguiràs entrenant com un atleta popular més, encara que només sigui per "matar el mono"?
Seguiré entrenant. A mi el que realment m' agraden són les curses populars, en les que després de córrer, et prens la botifarra i la Coca-cola i parles amb els amics. I això ara no ho puc disfrutar.

Et veus competint amb la samarreta del G.A. Lluïsos Mataró? Si la resposta és afirmativa, encara com a professional o només per plaer?
És una cosa que tinc molt clara. Sí que competiré amb la samarreta dels Lluïsos. M' agradaria fer-ho com a professional, però és molt difícil perquè no tenim prou recursos econòmics i, si els tinguéssim, crec que s' haurien de dedicar a altres coses.

L' atletisme va de mal en pitjor. Jo acabo contracte aquest any amb Adidas i no sé què passarà
(Adidas desfà el seu equip i l' any que ve només continuaran els dos atletes als que els queda un any més de contracte), però el que està clar és que els clubs cada vegada tenen menys recursos econòmics per mantenir als atletes que destaquen.

Quins somnis et queden per acomplir a l' atletisme?
Per mi, el fet de poder viure tants anys de l' atletisme em deixa del tot satisfet. Potser l´únic que em faltaria és aconseguir una medalla en un campionat en marató.

Tens els rècords de Catalunya absoluts en 5.000, 10.000 i marató. Veus a algú amb capacitat per treure-te'ls?
Ara mateix, no. Suposo que amb això de les nacionalitzacions, però, no duraran molts anys. A l´ únic que veig amb algunes opcions és a Ayad Lamdassem, sobretot quan dóni el salt a la marató.

Has estat convocat ininterrompudament des de l' any 2000 per a tots els grans campionts estivals (3 Jocs Olímpics, 4 Campionats del Món i 2 d' Europa), fallant només al Mundial del 2003 per patir apendicitis la mateixa setmana que havies de viatjar a París. Si no vaig errat, ets l´únic atleta espanyol en aconseguir-ho juntament amb Manuel Martínez i Paquillo Fernández. Això sense comptar el teu palmarès que ja reproduïm molt breument al principi d' aquesta entrevista. En canvi sembla que, potser per ser de casa, a Catalunya se' t valora menys que a altres atletes com ara Chema Martínez, Fabián Roncero o Alberto García. Hi estàs d' acord? Creus que a Catalunya, i més concretament a Mataró, se' t valora justament?
Suposo que a Mataró sí que se' m valora bé, però no hi deu haver els recursos econòmics com per contractar-me. Encara que ni he nascut ni he viscut mai a Mataró, sinó que he crescut a Premià de Dalt, em considero mataroní perquè m' he fet atlèticament aquí.

El que sí és cert és que a Catalunya no se' m valora gens. A altres comunitats als esportistes d' èl.lit se'ls tracta molt bé i aquí gairebé ni se'n recorden de nosaltres. Poc a poc la cosa va canviant, però en això anem molt endarrerits respecte a altres comunitats.

Quins són els millors records que tens de l' atletisme?
El títol de campió d' Espanya que vaig aconseguir a Mataró. No se m' oblidarà en tota la vida. I, en segon lloc, quan vaig fet 13'07" en 5000 a Estocolm i la primera vegada que vaig guanyar a Lake Biwa amb 2h 07'42".

I els pitjors?
Quan faig patir l' apendicitis un dia abans de marxar cap al Mundial de París al 2003. També quan vam organitzar el segon campionat d' Espanya de 10.000 a Mataró i no el vaig poder córrer perquè estava preparant la marató i tot no podia ser.

Te'n penedeixes d' alguna cosa de la teva carrera atlètica?
Només d' una cosa: de no haver intentat batre el rècord d' Espanya de 10.000.

Has patit lesions? Quines?
He tingut força sort amb les lesions, encara que ara fa dos anys que arrossego una fascitis plantar que m' està perjudicant en un isquiotibial i m' ha provocat una capsulitis al dit gruixut d' un peu.

De quines de les teves marques et sents més satisfet?
Sobretot de la del 5.000 perquè per a mi resulta molt complicat córrer a ritmes tan ràpids. Però estic molt content perquè crec que he estat l' atleta espanyol més regular en 3000, 5000, 10.000 i marató. (Realment és així, perquè els escassos atletes que el precedeixen en llargues distàncies no han destacat en les curtes i viceversa).

En quines proves creus que has valgut marques que encara no has fet? Et veus amb capacitat d' aconseguir-les encara?
Crec que en 10.000 valia menys dels 27'22", però ja no ho provaré. En marató també crec que he estat vàries vegades per baixar la meva marca, però per diversos motius no he pogut fer-ho.

Duus 8 anys com a president dels Lluïsos (curiosament, des de just abans d' entrar a l' èl.lit). Què ha significat això per a tu? Et veus amb ganes de seguir molt de temps?
Per a mi ha estat descobrir una manera diferent de veure l' atletisme. És molt fàcil arribar als llocs a competir i tenir-ho tot fet. Estant en club valores el que costa organitzar les coses.
M' agradaria seguir més temps i, sobretot, tenir més temps per dedicar-hi al club. Perquè realment això va endavant gràcies a tota la junta que hi ha al darrera: Antonio Castilla, Pedro Martínez, Paco Martínez, Jordi Pelegrí, Jacinto Rodríguez, Juan Antonio Sabán, Jaume Itxart, Jordi Martí, etc.


Què és per a tu actualment el millor del G.A. Lluïsos Mataró?
Sobretot l' escola d' atletisme gràcies tan als monitors com als propis atletes. També l' equip de veterans capitanejat per Prudencio Pérez.

I el pitjor?
No poder aconseguir un bon equip per a la lliga tan en noies com en nois. Espero que entre tots ho poguem aconseguir d' aquí a no massa anys..

Quines són les millors coses que t' han passat a la vida? (relacionades o no amb l' atletisme).
Poder viure de l' atletisme, haver tingut durant tants anys el recolzament de la Rosa, la meva ex-dona, i i poder haver conegut a tantíssima gent.

Menjar favorit:
Spaghetti a la carbonara i "cocido".

Beguda favorita:
Coca-cola.

Tens o has tingut algun ídol?
Paul Tergat.

Actors i actrius favorits:
Clint Eastwood, Denzel Washington i Julia Roberts.

Pel.lícula favorita:
Tog Gun.

Esportistes favorits:
Miguel Indurain, Paul Tergat i Abel Antón.