Entrevista a Ivan Pera 30-08-09: "La meva màxima és estar al servei dels esportistes i dels clubs."

Per primera vegada publiquem una entrevista a algú que no és del club, però hi té molt a veure donat que és el President de l' Institut d' Esports (antic Patronat Municipal d' Esports).

Fill del conegudíssim actor còmic català Joan Pera, l' Ivan és llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la prestigiosa Universitat de Deusto. Ha treballat, entre altres, com a analista a la Fundació Carles Pi i Sunyer d´Estudis Autonòmics i Locals, com actor de doblatge i com a guionista i productor en mitjans audiovisuals com ara Ràdio Estel, Com Ràdio i El Terrat.

Al 2004 va arribar a l' Ajuntament com a regidor. Ha estat Vicepresident del Patronat Municipal de Cultura (2004-2007) i actualment és regidors d’esports i President del Institut d’Esports i Vicepresident de l’Institut Municipal d’Acció Cultural. També és President del Consell Esportiu del Maresme.

Cal dir que en aquesta entrevista hi ha algunes preguntes un pèl compromeses i que, tot i ser polític, s' ha mullat força, cosa que li agraïm profundament.

Les fotos corresponen als següents moments de la seva vida:

Foto 1: Recent sortit del niu.
Foto 2: De ben petit.
Foto 3: Fent un "cameo a la tele amb el seu pare.
Foto 4: El dia que va arribar a regidor.
Foto 5: En una presentació de la mitja marató de Mataró.
Foto 6: En una foto de família.
Foto 7: A l' entrega de premis de la mitja marató per relleus del 2008.
Foto 8: Foto recent als micròfons de la ràdio.

Data i lloc de naixement:
21 d' octubre del 1970 a Mataró (Té, per tant, 38 anys).

Quants fills tens?
Tinc dos fills. Nois, per variar...
(ho diu perquè té 5 germans, tots nois). En Max i en Nin. Max en honor a Max Weber, un polític alemany del segle passat que tenia les idees molt clares. I Nin, un nom que ens agrada molt, i que és el diminutiu de Senén.

Quins són els teus hobbies?
No tinc cap hobbie. No n’he tingut mai cap. De fet, quan no tinc feina m’encanta fer absolutament res!

Quins esports has practicat?
M’agrada jugar a futbol, esquiar i navegar. I les tres coses fa temps que no puc fer.

El teu pare, Joan Pera, és probablement l’ actor de comèdia català amb més èxit del darrer quart de segle. El teu germà Roger és també un actor reconegut. No has pensat mai en seguir les seves passes?
Ho vaig provar, vaig fer els meus “pinitos” ( a part de fer els Pastorets i la Blancaneus a la Sala vaig fer de protagonista en una peli de TV3 l’any 86, amb Pere Ponce i la Lluïsa Castells) però actuar no era ni és lo meu. No em fa bullir la sang.
A mi m’agrada més la producció, controlar i portar tot el procés creatiu. Generar-lo, conduir-lo, explotar-lo i servir-lo. Fer que els actors treguin el millor d’ells mateixos i que comuniquin amb el públic. Estar al darrera i estar satisfet del resultat final. Ah! I cobrar! Claro!


Has estat actor de doblatge. Has doblat algun actor conegut? Quines han estat les teves feines més importants com a doblador?
Faig doblatge des de l’any 83. Quan es va crear TV3 no hi havia veus de nens, la majoria eren senyores o noies que feien veus de nens. Uns quants vam entrar llavors i fins ara. I que per molts anys duri!
He fet infinitats de pelis i de sèries. Des del “Mecanoscrit del Segon Origen” ( Dídac) fins a “Gent del Barri” (Ian) passant per “Musculator” o “El Detectiu Conan”. Encara avui quan em sento a la televisió el primer que penso és: “ja ho vaig cobrar això?”
També vaig fer doblatge a Bilbao, en castellà, mentre vaig viure allà.


Has estat també guionista i productor en mitjans audivisuals, treballant, entre altres, per Ràdio Estel, COM Ràdio i El Terrat. Què consideres que és el més important que has fet en aquesta faceta?
Qualsevol feina és molt important. A Ràdio Estel vaig fer un magazine d’estiu ( “nen no em tiris sorra!”) de dues hores cada dia! Uff! Amb els del El terrat vam coproduir el Partint Peras, programa amb el que vam estar dues temporades en antena a la COM. I la darrera aventura començava el passat 25 de juliol a Catalunya Ràdio!

Ets llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat de Deusto. En quin moment i per què se’t desperta la vocació de polític? I quan i per què te n’ adones que acabarà essent la teva feina?
Per mi la política és una vocació i et crida. Més o menys com passa amb els capellans... A mi em va venir de molt jove. Als 15 anys. A la JOBAC vivíem amb molta intensitat debats ideològics i de vida que van calar i em van fer despertar el sentit del compromís. Allà s’inicia la cosa i als 17 anys em vaig fer de les Joventut Socialistes i del PSC. Vaig arribar a casa i vaig dir: “pares, m’he fet socialista!”. Se’ls van posar els pèls de punta!
M’hi dedico plenament en el moment que entro a l’Ajuntament com a regidor, l’any 2004.


Anem ja a la teva feina com a President de l’ Institut Municipal d’ Esports. Com comença la història? Qui t’ ho proposa? Tens clar des del principi que és el que vols fer? Explica una mica com va anar.
Comença quan toca remodelar el govern municipal l’any 2005 i jo passo de Participació Ciutadana a Esports. M’ho proposa l’Alcalde i em diu ben clar que a Esports no s’hi fa política, s' hi fa esport. I que cal estar al servei dels clubs. Des d’aquell dia aquesta ha estat la meva màxima: estar al serveis dels esportistes i dels clubs. Els socialistes sempre hem cregut en l’esport i tenim clar quines són les línies de la política esportiva a Mataró: esport per a tothom; enfortir els clubs i les entitats ( fer forta a la societat civil) i bones instal•lacions. Ho explico en profunditat en aquest article publicat a la Revista de la Fundació Campalans: www.fcampalans.cat/archivos/revista/05_pera.pdf

Quins 3 fets destacaries fins ara de la feina feta per l’ Institut d’ Esports des de que tu n’ ets President?
La gran inversió en instal•lacions esportives ( de moment més de 18 milions d’euros) ; el suport estratègic a esports com l’atletisme, l' hoquei o l’esport per discapacitats per exemple, i el Pacte pel Futbol.

Pel que fa a l’ atletisme, el fet més important fins ara per a nosaltres és la remodelació de l’ Estadi. La millora respecte l’ anterior és evident, però el sentiment de la majoria d’ usuaris és que la façana està molt bé però que té moltes mancances. Què diries als que pensen així? Quines coses creus que s’ haurien de millorar? Has acabat satifet del resultat final?
N’estic satisfet però mai cofoi. De fet mai estic cofoi de res. Tenim un molt bon estadi. I sempre, en qualsevol instal•lació, hi ha o mancances que cal acabar d’arreglar o bé disfuncions que apareixen sobre la marxa. El compromís de l’IE és estar-hi a sobre per resoldre i millorar tot el que ens va sorgint. Com hem fet sempre, malgrat totes les dificultats que ens trobem pel camí.

La remodelació de l’ Estadi no està del tot acabada perquè queda una segona fase. En què consistirà i quan s’ iniciarà?
La segona fase consistirà en tota l’àrea de serveis i la graderia. No serà en aquest mandat. Espero i desitjo que pugui ser pel proper mandat ( 2011-2015).

A la quota d’ entrada a l’ Estadi, hi haurà alguna mena de descompte per algun sector (jubilats, aturats, famílies nombroses…)
Ja fem descomptes amb el Carnet Blau. El tema de les famílies nombroses és una batalla que tinc de fa temps amb l’Ajuntament: he estat membre d’una família nombrosa i sé el que és que els costos es multipliquin per sis, però amb els mateixos ingressos i sense ajudes de cap mena. Espero poder guanyar aquesta petita batalla que és del tot justa. I els descomptes pels aturats és un tema que estem estudiant.

Es comenta que, donat el moment de crisi, hi haurà una forta retallada de diners públics per a molts events. Afectarà això l’ atletisme d’ alguna manera (Comissió de clubs, cros, mitja marató, milla…?)
Sí. Em sap greu dir-ho però és probable que hi hagi retallada. Ja vaig dir que havíem aconseguit no retallar el 2008 però que difícilment ho podríem fer el 2009. I serà així. Haurem d’ajustar les subvencions.
Hem viscut per sobre les nostres possibilitats. Ara toca ajustar-nos a les possibilitats actuals. Però a la vegada toca treballar per millorar les possibilitats: acció estratègica per a millorar l’atletisme a la ciutat. És el moment d’encarar grans decisions i fer canvis.
De totes maneres, l’atletisme té una subvenció de 30.000 euros anuals. Encara que hi hagi retallada es podrà seguir molta feina!


En José Ríos ens explica moltes vegades que va a córrer a qualsevol poble mig perdut de les Espanyes i tot el poble (empreses i habitants) es bolca en la competició. Parlem de pobles de potser un miler d’ habitants. En canvi, aquí difícilment veiem en una prova atlètica gent que no sigui atleta o familiar (si exceptuem la milla urbana per la coincidència amb les havaneres) i costa molt trobar empreses que apostin fort per l’ atletisme. Per què, segons la teva opinió, es dóna aquesta diferència?
Mataró és una ciutat gran. Amb moltes coses, amb moltes entitats, amb molta vida, una ciutat poliesportiva. Això és una de les nostres principals virtuts i fortaleses, però també en resulten algunes mancances, com per exemple que cada esport té el seu públic concret, la seva comunitat definida.
Hem d’aconseguir per un cantó ampliar aquestes “comunitats” i per l’altre generar públics esportius globals. Per generar públics esportius globals els mitjans de comunicació de la ciutat, públics i privats, ens hi han d’ajudar. I els mitjans estan fent molta i molt bona feina.
Per ampliar les “comunitats” aquí els clubs han de tenir una estratègia clara d’arribar a tota la ciutat, amb tota la seva diversitat. D’arribar a més gent. De fer les coses diferent de com s’ han fet sempre. Són moments de canvis. Nosaltres els ajudarem en tot el que faci falta.


Els clubs sempre ens queixem de la poca participació de les escoles a les proves atlètiques: normalment són molt pocs els escolars que participen tan als crossos escolars, com al Ciutat de Mataró com a les proves en pista. En canvi, a la mini-marató que es celebra el dia de la mitja marató es reuneixen any rera any un miler de joves corredors. Per què es pot bellugar tanta gent en una competició i amb la resta no hi ha manera?
Tot el muntatge de la Mitja Marató és molt atractiu. I als nanos això els crida l’atenció. És una autèntica festa esportiva. A més a més aquell dia hi ha molta més implicació. Caldria “exportar” això a totes les altres proves: fer-les més atractives i tenir més implicació. Està clar que hem d’acabar de trobar la fórmula.

Un altre tema és el circuit de cros. L’ Anastasi Codosal en fou el descubridor (la major part de mataronins no sabien que existia aquell terreny), qui el va treballar i qui l’ ha anat millorant any rera any. Igual que hi ha els pavellons Eusebi Millán o Teresa Mª Roca, no seria possible posar-li el nom de l’ Anastasi Codosal al circuit de cros? Què és necessari perquè es pugui fer?
A Mataró només es posen noms de persones a carrers o instal•lacions quan el personatge en qüestió ja ha traspassat. I volem que l’Anastasi visqui molts anys!!!!! (Ja ho saps, Jato, el dia que et moris tens possibilitats).

L’ Institut Municipal d’ Esports s’ ha implicat força els darrers anys en el manteniment del circuit. De tota manera, quan arriba el cros el G.A. Lluïsos ha de demanar a molts voluntaris del club un cop de mà perquè el circuit no està en condicions. Quan deixarà de succeir això?
No oblidem que aquest és un circuit obert, on a més a més s’hi fan altres actes de ciutat. Des d’Esports s’encarrega un manteniment cada cert temps (que a veure si el podem ampliar). De tota manera, abans de celebrar-hi el Cros sempre s’haurà de fer una actuació especial. I agraïm moltíssim la col•laboració dels Lluïsos.

Sota el teu mandat s’ ha creat la Comissió de Clubs de la ciutat. Amb quina finalitat es va fundar? De moment s’ estan acomplint les expectatives que hi teníeu?
L’objectiu que ens vam plantejar els clubs i l’Institut d’Esports era potenciar l’atletisme a la ciutat: això vol dir, incrementar el nombre de persones que fan atletisme, i de qualsevol edat; millorar el nivell esportiu; tenir millors instal•lacions, i fer que Mataró sigui una ciutat referent d’esdeveniments atlètics, tan federats com populars. I “l’instrument” que ha de coordinar la feina dels clubs i que ha de ser l' interlocutor amb l’IE és la Comissió de Clubs. Anem fent feina, però en queda molt per fer. Mataró ha de respirar atletisme!

La major part d’ atletes mataronins que assoleixen cert nivell marxen a clubs de fora de la ciutat. Creus que això té una solució a curt plaç?
L’excel•lència esportiva és un dels objectius del Pla de Millora. I els clubs hi treballen, és la seva raó de ser. Però crec que aquest és principalment un tema de diners. De poder fer que els millors no hagin de marxar a altres llocs on tinguin millors ofertes. Però no es podrà evitar mai que hi hagin millors ofertes. I respecte a Mataró crec que l’oferta que fan els clubs és la que poden i fins on la ciutat ( tota la ciutat) arriba.

Quin és el teu somni per acomplir com a President de l’ Institut Municipal d’ Esports? (a nivell personal).
Incrementar el nombre d’esportistes, expandir l’esport, millorar les instal•lacions i reforçar els clubs.

A nivell de tot l’ Institut Municipal d’ Esports, quins són els objectius a assolir pel que fa a l’ atletisme?
El que dèiem abans: incrementar el nombre de persones que fan atletisme, millorar el nivell esportiu, millorar les instal•lacions actuals i tenir-ne de noves, i fer que Mataró sigui una ciutat referent d’esdeveniments atlètics. I acompanyar als clubs a que puguin fer la seva feina i sigui un element clau per fer esport i fer ciutat.

Què creus que és el millor i el pitjor actualment del G.A. Lluïsos Mataró (si us plau, amb la mà al cor que acceptem crítiques).
El millor, com viviu el club i el ser de Lluïsos. El que s’està millorant. El pitjor, que heu de fer més fort el club.

Una porra: en quina posició es classificarà en José Ríos a la marató del Campionat d’ Europa que es celebrarà l’ any que ve a Barcelona?
Primer!

Què destacaries de les següents persones? José Ríos: Un atleta total. És d’admirar un esportista com ell.

Jordi Pelegrí: “Al pan pan y al vino vino”. Les coses clares. Està bé. M’agraden les coses clares i directes.

Paco Martínez: Una de les ànimes del club. Una persona compromesa amb el club i l’atletisme.

Xavi Grau: Una altra persona que en sap un munt de tots els esports. I compromès també.

Juan Antonio Sabán: Una persona que també parla clar. “No se anda con rodeos”. I té molta intuició i coneix el pa que s’hi dona.

Alicia Romero (com a antecessora al càrrec): No només parlaré d’ella, sinó dels antecessors que han passat per esports: Terradas, Barón, Melero, Romero… tots hem treballat en la mateixa línia i el que estem fent ara és el resultat de molts anys de tirar pel mateix camí.

Salvador Grabulosa: És el director del IE, un gran professional, una persona que en sap molt de l’esport i un company lleial.

Què és el millor que t’ ha passat a la vida?
Ser pare.

Menjar preferit:
No soporto el peix. Per tant, mentre no sigui peix m’agrada tot.

Beguda preferida:
Aigua.

Actors i actrius favorits:
Joan Pera i Roger Pera. (Quina pregunta més absurda!!!).

Tens o has tingut algun ídol?
Idols no. Més aviat referents.

Pel.lícula preferida:
N’hi ha tantes!

Cantants favorits:
Cap en especial. No sóc “musiquero”. Però diguéssim que sóc més Llach que no pas Serrat.

Cançons preferides:
Osti... Cap...

Esportistes preferits:
Indurain.

Atletes d' èl.lit favorits:
Un referent de quan era petit: Sebastian Coe.