Entrevista a Esmeralda Arriscado 21-3-2008: "M' agradaria tornar a competir algun dia amb els Lluïsos"

L' Esmeralda Arriscado és probablement l' atleta forjada a la pedrera dels Lluïsos que més ha arribat a destacar mai a nivell sènior. El club ha tingut uns quants atletes que han despuntat en categories inferiors, però cap d' ells ha arribat al nivell de l' Esme com a sènior, tot i que la Raquel González i la Mireia Bonjoch aspiren a fer-ho durant la propera dècada.

L' Esme va romandre al club fins al 1997. Al 1998 fou la segona atleta dels Lluisos, després de la Meritxell Filbà, en marxar a un club de fora, concretament al C.A. Vic, on hi va estar 2 anys per marxar després a l' Agrupació Atlètica Catalunya, club en el que milita des d' aleshores i on ha aconseguit els seus principals èxits. Ara bé, l' Esme destaca poderosament a nivell català des del 1990, de manera que, evidentment, va sorgir de la base del club.

Actualment posseeix els rècords de Catalunya absoluts en 100 tanques a l' aire lliure amb 13"76 i en 60 tanques en pista coberta amb 8"33, ambdós del 2001. A més, ha estat fins ara 16 vegades campiona de Catalunya, amb els títols desglossats de la següent manera:

- 5 vegades campiona de Catalunya absoluta a l' aire lliure (4 en 100 tanques els anys 2001, 2002, 2006 i 2007 i en 4 x 100 al 2002).
- 7 vegades campiona absoluta en pista coberta, totes en 60 tanques, els anys 1997, 2000, 2001, 2002, 2005, 2006 i 2007.
- Com a promesa, campiona en 100 tanques i 400 tanques a l' aire lliure al 1998 i en pentatló en pista coberta al 1997.
- Com a júnior, campiona en 400 tanques al 1994.

A més, ha estat medallista en campionats d' Espanya absoluts i internacional amb la selecció espanyola, destacant la seva participació als Jocs del Mediterrani del 2001.

Les seves millors marques personals són: 7"83 en 60 (2005), 12"25 en 100 (2007), 24"99 en 200 (2007), 59"4 en 400 (1993), 2'24"9 en 800 (1993), els citats 8"33 en 60 tanques (2001) i 13"76 en 400 tanques (2001), 1'01"74 en 400 tanques (1999), 1'56 en alçada (2001), 5'47 en llargada (1995), 9'97 en pes (2006), 31'20 en javelot (2006) i 4.743 punts en heptatló (2006). Totes elles, marques molt envejables.

A la primera foto, podeu veure a l' Esme a la seva infantesa. La segona correspon al cros de Mataró del 1989, amb 12 anys acabats de fer. La tercera és del podi del Trofeu Pratenc del 1991, amb la Laura Sabater al 3er calaix del podi. La quarta foto és del 1992 i hi surt amb la Verónica Fernández el dia en el que va dur la torxa olímpica, la Lambra Sáinz i el seu primer entrenador, en Justi García. A la cinquena foto, amb en Joan Vilà, el seu entrenador des de fa més d' una dècada. Finalment, la sisena i la setena corresponen respectivament a una sortida i un pas de tanca.

Data i lloc de naixement.
6 de desembre del 1976 a Mataró (té, per tant, 31 anys).

Què has estudiat i en què treballes?
Sóc llicenciada en Educació Física per la Universitat de Barcelona des del 1999. A més, he realitzat cursos de doctorat a l' INEFC de Barcelona, tinc el Diploma d' Estudis Avançats per la Universitat de Barcelona i sóc Entrenadora Nacional d' Atletisme.
Sóc funcionària de l' Estat i treballadora de la Generalitat de Catalunya. Actualment, sóc professora a l' I.E.S. Blume d' Esplugues del Llobregat.

A quina edat vas començar a practicar atletisme i per què?
Vaig començar al col.legi Tomás Viñas de Mataró, al barri de Cerdanyola. Tenia 8 anys i era una de les activitats extraescolars del col.legi. Vaig començar amb el meu mestre de gimnàsia, l' Àngel Prats. Ell sempre em reptava a fer una cursa de velocitat (i no sempre aconseguia guanyar-lo).
Posteriorment, en Justi García va entrar a realitzar l' extraescolar d' atletisme a l' escola. Ell va ser qui em mantenia motivada i em portava a competir amunt i avall als campionats extraescolars. Vaig començar a destacar i a entrenar a les pistes un o dos dies per setmana.


Quins entrenadors has tingut?
Només 2. Amb en Justi García hi vaig estar des dels 9-10 anys fins als 18-19. La veritat és que em va haver d' aguantar en una època molt difícil però a ell li dec, entre moltes altres coses, no haver deixat l' atletisme en aquella època.

En Joan Vilà és el meu actual entrenador. Vaig començar a entrenar amb ell quan en Justi va haver de deixar una mica apartat l' atletisme per dedicar-se més a la família i a altres de les moltes coses importants que hi ha a la vida. Amb en Joan vam canviar la forma d' entrenar i poc a poc es van anar veient els resultats. A ell també li dec moltíssims bons moments, tan dins com fora de l' atletisme.
En Justi i en Joan són, sense cap mena de dubte, dues persones molt importants a la meva vida. No han estat només entrenadors, sino uns veritables amics.


T' havies imaginat alguna vegada, en la teva adolescència, que arribaries a assolir tants èxits?
Jo des de petiteta els deia als mestres que volia ser atleta. D' adolescent només mirava de fer marca personal i l' objectiu era entrar a les finals dels campionats. Però ara, mirant enrere, crec que no ho havia imaginat.

Quants anys d' atletisme creus que et queden? Et veus competint amb més de 40 anys?
Sóc conscient que em queden pocs anys al nivell en el que estic, però no descarto competir a un altre nivell.

Amb afany competitiu o només per disfrutar?
Si competeixo serà com fins ara, per disfrutar i intentar superar-me.

Vas ser la segona atleta en marxar dels Lluïsos per fitxar per un club de fora de la comarca. Ara això succeeix amb gairebé tots els atletes que destaquen. Per què creus que això és així?
Fonamentalment per la possibilitat de competir a un altre nivell. L' atleta necessita competir amb d' altres amb marques semblants per poder superar-se.

Quan vas deixar els Lluïsos vas anar al Vic, on hi vas militar dos anys. D' allà vas marxar a l' Agrupació, club en el que duus 9 anys. Per què l' Agrupació i no un altre club?
Perquè en Joan Vilà tenia bona relació amb en Ricard Llorens, el president de l' AAC i, a més, jo el coneixia de les competicions i em transmetia confiança.

Et veus competint algun dia novament amb els Lluïsos, encara que no sigui a alt nivell?
Sí, la veritat és que m' agradaria tornar a competir algun dia amb els Lluïsos.

A la teva època de júnior dominaves pràcticament totes les proves en pista. De fet, segueixes tenint els rècords del club en moltes proves diferents. Vas provar les combinades amb èxit però les vas deixar. Per què?
Les proves combinades requereixen moltes tècniques diferents. A mi se' m donaven bastant bé i m' encantaven, però tenia un petit problema: els llençaments. No he estat una atleta que s' hagi caracteritzat per la força i el pes i la javelina eren un espectacle.

Al 2006, després de pràcticament 10 anys sense disputar cap combinada, vas participar-ne en dues i vas batre un rècord del Maresme en heptatló que tenia 18 anys d' antigüetat. Tot i això, no n' has disputat cap més. Per què?
La veritat és que les vam fer per desconnectar psicològicament de tantes tanques. Ens vam sorprendre del resultat i vaig disfrutar moltíssim.

Principals virtuts a l' hora de competir.
Controlo força bé la tensió a l' hora de competir i l' utilitzo al meu favor. Una altra virtut és que competeixo molt bé a encontres o campionats importants.

I els principals defectes?
No és que tingui un defecte en concret. Segons la cursa, fem unes coses millor o pitjor.

Arrel del teu matrimomi vas marxar a viure a Barcelona. Ha influït d' alguna manera (positivament o negativa) en la teva progressió? On entrenes i amb quins horaris?
Entreno al Serrahima i a l' INEFC de Barcelona. Esporàdicament realitzo les sesions de peses a la Blume d' Esplugues aprofitant que treballo allà. Els dies que en Joan ve a Barcelona acostumem a aprofitar els migdies per la temperatura i perquè ens va bé per horaris. La resta de dies m' organitzo segons les meves obligacions.
El fet de viure a Barcelona ha fet que no estigui a diari amb en Joan entrenant, però crec que ho hem sapigut portar molt bé. A més, els dies que ell no hi és procuro enganxar-me al grup d' en Josep Maria Padullés. que entrena a l' INEFC i també ens ajuda.


El teu marit no ve del món de l' atletisme. Entén que passis molts caps de setmana fora de casa o, pel contrari, us ha suposat algun problema?
Per sort, a ell li agrada que jo faci el que m' entussiasma i entén que passi moltes hores a la setmana entrenant. Hem hagut de variar els nostres plans moltes vegades perquè haig de competir, però mai ha suposat cap problema greu.

Una pregunta personal: has pensat en tenir fills?
Per descomptat que ho hem pensat.

Per quan?
Suposo que quan deixi de competir al nivell en el que estic ara.

Per què fins ara no n' has tingut cap? És per por de que repercuteixi a la teva carrera esportiva?
No és por. Per mi serà tancar una etapa importantíssima de la meva vida i entrar-ne en una altra que, estic segura, serà fascinant.

La darrera pregunta sobre aquest tema: creus que podries seguir mantenint la teva hegemonia a Catalunya després de ser mare?
Si m' ho plantegés crec que sí. Però no crec que això passi.

Quins són els teus objectius per aquesta temporada?
Superar el meu rècord de Catalunya, guanyar el campionat de Catalunya a l' aire lliure, estar a la final del Campionat d' Espanya i disfrutar moltíssim.

Et queda algun somni per acomplir a l' atletisme?
No és exactament un somni, però crec que puc millorar la meva marca en 100 tanques.

Precisament la teva prova predilecta, els 100 tanques, és, amb tota seguretat, la prova que s' ha vist més afectada per les nacionalitzacions d' atletes: Glory Alozie, Aliuska López i, més recentment, Josephine Onyia són ja espanyoles. Aquestes 3 atletes es van classificar, respectivament, 2ª, 4ª i 1ª al darrer campionat d' Espanya a l' aire lliure. Què en penses al respecte? Fins aquest punt t' ha afectat a tu aquesta competència? Ho consideres competència deslleial?
És possible que m' hagi pogut afectar en algun moment a l' hora de fer alguna selecció per algun encontre internacional i, fonamentalment, perquè les medalles i els carrers a les finals dels campionats d' Espanya són més difícils. És simplement interés polític i aquestes atletes el que fan és treure'n un benefici.

Tens els rècords de Catalunya en 100 tanques a l' aire lliure i en 60 tanques en pista coberta. Veus alguna atleta amb possibilitats de treure-te'ls?
La marca de 60 tanques crec que és més difícil de batre que la de 100 tanques. De tota manera, comença a haver-hi alguna atleta destacada en aquestes proves que en qualsevol moment podria millorar-los.

Més aviat o més tard aquests rècords s' hauran de millorar, que per això estan. Si no és així, alguna cosa no funciona.


Quin són els teus millors records de la teva carrera esportiva?
- La participació als Jocs del Mediterrani a Tunis.
- La temporada en que vaig batre els rècords de Catalunya (2000-2001). Sobretot, el dia en que vaig batre el rècord en 60 tanques al meeting d' Andorra.
- Les bones sensacions que et deixen una competició o un bon entrenament.
- Les medalles als campionats d' Espanya absoluts.
- Els títols en campionats de Catalunya.
- Els bons amics que he fet.


I els pitjors records?
Les dues caigudes que he patit en competicions.

Te' n pededeixes d' alguna cosa de la teva carrera atlètica?
De moment no, però quan acabi la meva carrera potser se m' acut alguna cosa, tot i que espero que no.

Has estat força propensa a lesionar-te. Quines han estat les lesions que més t' han fastiguejat, bé per la seva durada, per la seva gravetat, o per repetir-se?
Vaig estar un any allunyada de la competició per una fractura a l'escafoides. Aquesta ha estat la lesió més greu. També vaig patir una fractura de radi arrel d' una caiguda. Aquesta lesió em va deixar durant força temps molta por de tornar a caure.
De lesions musculars no n' he patit gaires, i les que he tingut no han estat greus.


De quines de les teves marques et sents més satisfeta?
Apart dels 100 tanques i els 60 tanques, estic molt satisfeta d' haver baixat de 25" en 200 llisos.

En quines proves creus que has valgut marques que encara no has fet? Et veus encara amb capacitat d' aconseguir-les?
Crec que la meva marca en 400 tanques es pot millorar moltíssim, així com la de proves combinades. Crec que si els hi dediqués temps podrien sortir molt bé.

Què creus que és el millor dels Lluïsos actualment?
Els entrenadors que estan allà cada dia són fonamentals. També la bona promoció d' atletes que hi ha i que són el futur de l' atletisme català.