Imatges que demostren que els Lluïsos també som més que un club

Fa anys que estem orgullosíssims de moltes coses que passen dins el club. De la que més, però, és del gran ambient que hi ha a absolutament tots els grups. No són companys d' entrenaments sinó amics. Mentre uns estan competint es preocupen de com els va als altres, s' animen entre ells, van a buscar a companys que han acabat per preguntar com ha anat, felicitar-los, consolar-los...

Especialment agradable és veure això a l' escola d' atletisme. Tan families com entrenadors poden estar ben contents. Al control d' aquest dissabte sub-14, sub-12 i sub-10 hem vist unes quantes mostres d' això i, tot i que no tenim fotografia de moltes d' elles, hem volgut fer un recull d' imatges que fan emocionar. No posem aquí fotos de grup ni de podis tot i que en tenim un munt que desprenen bon rotllo perquè aquí fem referència a fotos diferents. Tothom està content a les fotos als podis. Aquí volem recalcar el companyerisme en imatges menys habituals. Segur que rebuscant en sortirien més, però hem posat la d' ahir i les que teníem a la ment.

1ª foto: d' aquest dissabte 28 d' abril. En Víctor Ruiz sobrepassa el llistó en salt d' alçada sub-10. Les seves companyes de categoria estan competint just al costat, llançant pilota. Mireu la seva alegria per l' èxit d' en Víctor.

Per cert, impagables les fotografies que ens regala cada setmana en Juanjo Lozano, tan com moltes setmanes també en Juanjo Ruiz i en MIguel Ángel Molina. Moltes gràcies.



Campionat de Catalunya de marxa en ruta el passat mes de gener. El sub-14 Iván Molina lluita per la 4ª plaça que acaba guanyant a l' sprint. L' arribada és la línia vermella i al fons hi ha les sub-10, que esperen el seu torn per competir immediatament després, animant-lo.




















Control en pista 11 de març del 2017. Les sub-10 al passadís de llargada esperant el seu torn. No sabem si era la Carlota Colomer felicitant a la Bruna Estrada o al revés, però tan se val.

















Campionat d' Europa en ruta 2016. L' Eva Riera i l' Ana Esther Fidalgo guanyen medalla. Agraïment al seu entrenador, en Prudencio Pérez, que estava més content que elles tan allà com al' acte de reconeixement que van rebre posteriorment per part de la Federació Catalana.

El premi li va arribar l' any següent a la Nit de l' Esport mataroní, en la qual va ser un dels guardonats sorpresa. El premi institucional, perquè el premi diari el té en que segurament és la persona més estimada al club.












Final del campionat de Catalunya sub-14 en 1000 obstacles al 2014. Expliquem primer els antecedents:

En Sergi Adalid era un nano amb una projecció important. Al 2010 s' havia proclamat campió de Catalunya sub-10 en cros, sots-campió en 60 i 3er en 1000. El seu pas per la per la categoria sub-12 és un drama, perquè problemes als genolls no li deixen fer pràcticament res durant dos anys. Qualsevol ho hauria deixat córrer, però ell no.

Al 2013 torna i es fa amb el bronze al campionat de Catalunya en 1000, ja com a sub-14.

El dia d' aquesta imatge és el moment clar en que ja ha superat els seus problemes, ja que en poca estona de diferència es proclama campió de Catalunya en 220 tanques i 1000, L' Oussama Blal, que en aquell moment ja era sub-16, salta a la pista per donar-li aquesta abraçada que porta molts sentiments. És l' abraçada a un amic que ha deixat per fi els seus problemes enrere i torna a ser el millor.



Com ja hem explicat abans, segur que hi ha més imatges com aquestes, però rebuscar entre els arxius és una feina laboriosa. Si en teniu més d' aquest estil i ens les voleu enviar amb una breu explicació de quan van ser fetes i què hi ha al darrera les afegirem gustosament.

Sense anar més lluny, ahir vèiem a en Pol Lechuga aconstant-se al fossat de llargada repetidament per preguntar als seus companys quan havien saltat, altres vegades a en Sergi del Río esperant un a un fins a l´últim dels seus companys a qualsevol cursa per rebre'ls picant-los les mans, recordem especialment l' any passat com l' equip màster consolava a una atleta a la que van desqualificar al relleu femení perquè estava ensorrada pel fet que això va fer perdre el bronze per equips i les companyes l' animaven dient-li (amb tota la raó) que havia tingut el valor d' intentar-ho sense haver-ho fet mai i que no s' havia de sentir culpable sinó orgullosa per haver-hi estat...

Aquestes coses no ténen preu.