30 anys de la mort de Francesc Porras i Antoni Quiñones

En José Antonio Ricis, atleta del club a finals dels 80 i principis dels 90, ens ha advertit de la trista onomàstica d' aquest 27 de setembre, quan es complien 30 anys de la que ha estat la tragèdia més gran a la història dels Lluïsos, i ens ha fet arribar la nota de premsa que es va emetre aleshores.

Aquell fatídic 27 de setembre del 1987 dos atletes de l' aleshores Grup Gimnàstic Lluïsos (Francesc Porras i Antoni Quiñones) i una ex-atleta (Mercè Macià), tots ells experts alpinistes, formaven part d' una expedició catalana que volia coronar el Lothse Shar, al Nepal, a l' Himàl.laia, de 8.400 metres d' altitud.

Antoni Sors, de Sant Vicenç de Montalt, que en aquell moment era un dels únics quatre espanyols que havia coronat l' Everest, va patir una caiguda per culpa del trencament d' una cornisa de la muntanya i, juntament amb ell, van morir Sergi Escalera i els nostres Francesc i Antoni que, aleshores, tenien 30 i 27 anys respectivament.

Els seus cossos van ser trobats en una glacera a més de 6.000 metres d' altitud i la resta de l' expedició, lògicament, va abandonar el repte.

Entre els anys 1988 i 1993 el G.G. Lluïsos va organitzar la mitja marató de Mataró, la qual duia el nom de "Memorial Franesc Porras i Antoni Quiñones". Va ser un cop molt dur.

Trist record, però no els podem oblidar.

A la foto hi podeu veure a en Francesc amb en Prudencio Pérez durant la marató de Barcelona del 1986, prova en la que tenia una millor marca de 2h 52' (també 1h 21' en mitja marató), mentre que l' Antoni tenia 2h 49' en marató. 1h 12"33" en 20 km, 34'12" en 10 km i 16'37" en 5 km.

Gracias, Jose Antonio.

Podeu veure aquí la notícia publicada al Periódico.