Sara Dorda sots-campionat d' Espanya juvenil amb mínima pel campionat del món. Omaima Blal 8ª

S' ha disputat a la localitat basca de Durango el campionat d' Espanya juvenil, amb 3 representants del G.A. Lluïsos Mataró.

La Sara Dorda (a la dreta de la 1ª foto) arribava amb una millor marca de 57"84, la 5ª millor de les participants. Dissabte ha vençut a la seva semifinal dels 400 llisos amb 58"42. Passava a la final només la guanyadora de cada eliminatòria i els 4 millors temps de les no classificades directament. La Sara no s' ha hagut d' esforçar a tope per vèncer, ja que li ha tret 85 centèssimes a la segona.

L' or semblava difícil donat que l' atleta de l' ISS-l' Hospitalet Sonia Nasarre havia fet 56"80 a semifinals. Però coneixent l' alt nivell competitiu de la Sara, tot era possible. Finalment l' or no ha pogut ser, però la mataronina torna amb un gran sots-campionat amb un excel.lent crono de 56"86, a 53 centèssimes de l' or i 57 abans que el bronze. Aquests 56"86 comporten moltes coses importants:

1) Mínima pel campionat del món juvenil que es celebrarà a Donetsk (Ucraïna) del 10 al 14 de juliol. Estava en 57"60, però caldrà esperar al llistat de la R.F.E.A. per saber si la Sara hi serà, perquè fer la marca exigida no assegura ser a la competició.

2) Possibilitat de participar als Jocs Mundials de la Joventut del 14 al 19 de juliol a Utrecht (Holanda). La Sara està a la llista de pre-seleccionats i està carregant de raons als responsables per escollir-la.

3) Rècord del club absolut, promesa, júnior i juvenil, millorant els 58"71 que tenia ella a l' aire lliure (57"84 en pista coberta).

I recordem que l' any que ve encara serà juvenil!!!

I la Sara no ha estat lluny de pujar una altra vegada al podi, ja que ha pres part del relleu de 4 x 100 amb l' Agrupació. Curiós que la normativa del conveni de col.laboració permeti que al mateix campionat una atleta corri la prova individual amb la samarreta d' un club i els relleus amb un altre. L' AAC ha acabat 4ª amb 48"96, a 44 centèssimes del bronze.

També la Omaima Blal (a l' esquerra de la 1ª foto) s' ha classificat per a la final de la seva prova, en aquest cas en 800. Passaven ronda les 2 primeres de cada semifinal i els 2 millors temps. La Omaima ha corregut dissabte la semifinal més lenta amb diferència i, per tant, només 2 de la seva cursa podien classificar-se, però ve de fer 1'01" en 400 tot just dimecres i aquesta punta de velocitat li ha anat molt bé, essent 2ª amb 2'22"03 també sense cap apur, amb la 3ª a més d' 1 segon.

El pronòstic de cara a la final era molt complicat perquè semblava molt oberta. Les medalles semblaven difícils per a la Omaima, però si competia bé no li havien de quedar lluny. Però ha tornat a la irregularitat de certs moments aquesta temporada per ser 8ª amb 2'29"80, lluny de la resta de competidores. L' or ha valgut 2'12"89, però la resta de temps de les finalistes no estan lluny del seu abast: 2'16"83 la 2ª, 2'17"61 la 3ª i la 4ª ja amb 2'19"47, crono que la mataronina ha rebaixat en 2 ocasions aquest any.

També hi ha estat la Lauren Baker (a la 2ª foto) en triple. Els llençaments i els salts horitzontals sempre tenen una gran dificultat: només hi ha 3 intents per fer un bon registre o quedes fora de la millora.

El concurs ha resultat molt difícil perquè hi havia molt vent a favor. Això que en principi sembla beneficiós pels atletes fa, però, que sigui més difícil talonar correctament. Així, la Lauren ha fet dos nuls als dos primers salts que la deixaven amb un peu i mig fora de la millora, que aleshores estava situada en 11'32, 10 centímetres menys que la millor marca de la Lauren.

Per tant, no quedava més remei que arriscar al 3er intent. Però no ha sortit bé: només 10'58 amb un vendaval a favor de +5'1 m/s per finalitzar 13ª. Insistim, però, en la dificultat de saltar amb tant vent encara que sigui a favor, perquè tot i que per una banda ajuda a saltar, per una altra fa que sigui molt complicat controlar la tècnica.

Podeu veure els resultats sencers clickant aquí.