3 ors i 1 plata al campionat de Catalunya infantil i aleví

Esperàvem amb molta expectació la final del campionat de Catalunya infantil i aleví que s' havia de disputar aquest dissabte 9 de juny a Tarragona per les grans esperances que ens havien anat generant els nostres atletes durant la temporada. De fet, havíem pronosticat 5 medalles (6 amb sort). No ha pogut ser, però el valor de les 4 medalles aconseguides és altíssim, perquè 3 d' elles són d' or i l' altra de plata. I dels 21 lluïsencs participants, 12 han obtingut plaça de finalista (entre els 8 primers).

No hi va haver moltes marques personals, però d' això en té molta culpa el fortíssim vent regnant.

L' aleví Arega Puig (al centre de la 1ª foto) tenia possibilitats de fer-se amb 2 títols de campió donat que havia fet els millors registres a la jornada prèvia en 60 llisos i en pilota.

Al llençament de pilota estigué soberbi a la final. Arribava com a recordista del club amb 33'35 i superà aquest registre als seus 6 llençaments amb un concurs esplèndid: 38'37-40'52-36'82-39'70-34'69-34'24. Òbviament es proclamà campió de Catalunya i, a sobre, amb gairebé 6 metres de distància respecte el 2on. Amb qualsevol dels seus 5 primers llençaments n' hauria tingut prou per guanyar. A la seva primera temporada a l' atletisme, està a 5 metres i mig del rècord de Catalunya.

En canvi, en 60 no estigué fi. Té un crono de 8"98 i a Tarragona només va poder 4rt de la 1ª semifinal amb 9"41, amb el mateix temps que el 3er. Donat que es classificaven els 3 primers de cada sèrie i els 2 millors temps, calia esperar als cronos de l' altra semifinal. En aquesta, però, el 4rt i el 5è van córrer més rápid i l' Arega quedà eliminat. Es guanyà només amb 9"13, però el vent bufava en contra i de valent a la recta d' arribada.

Al llençament de javelina infantil femení l' Emma Palà (a l' esquerra de la 2ª foto) era la favorita, mercès a la seva marca personal de 26'60 i no va deixar marge per les altres. Es situà líder a la 1ª ronda amb uns 25'85 que, al final, ja haurien estat suficients per aconseguir la victòria. Però a la darrera temptativa millorà i molt aquest registre, llençant 29'08 per, de passada, superar els 28'24 que tenia la Marta Hidalgo com a rècord del club des del 1993.

L' Emma ens ha demanat, i per tant ho fem, que transmetem públicament el seu agraïment cap a en David Cocera per la seva ajuda, especialment a l' hora de corregir-li la tècnica en el darrer llençament.

L' altre triomf tampoc fou cap sorpresa, ja que la també infantil Irene Reboredo (a la dreta de la 2ª foto) havia estat la millor a la jornada prèvia en 150. Ja a les semifinals registrà el millor temps amb 20"72 (molt lluny dels 19"94 que posseeix, insistim, a causa del vent). I, un cop a la final, refrendà la seva superioritat imposant-se amb 20"51, 16 centèssimes menys que la sots-campiona.

La Irene a priori també tenia opcions, encara que era complicat, de pujar al podi en triple, però va estar molt lluny dels 9'77 que té i, amb 8'60, no va poder passar del 12è lloc.

I la medalla de plata fou per l' aleví Víctor Ballesta (a l' esquerra de la 3ª foto) en 600. Fa poc més d' 1 mes hauria estat una sorpresa absoluta perquè tenia com a millor crono 1'57"6. Però després de les seves victòries al campionat de Catalunya de clubs i a la jornada classificatòria individual, amb temps respectius de 1'50"61 i 1'48"98, passava a ser un dels màxims favorits en una final, en teoria, molt igualada.

I aixó fou: Pol Teruel (C.A. Canaletes) sigué el més fort a la darrera recta vencent amb 1'48"22, amb en Víctor entrant sots-campió amb 1'48"65 (novament marca personal), i el 3er a només 1 centèssima. El mataroní aconsegueix així el seu primer podi individual (ja hi havia pujat en relleus) en un campionat català. A la mateixa cursa, 6ª plaça per un perseverant Sergi Adalid (a la dreta de la 3ª foto) amb 1'53"96. I diem perseverant perquè no es rendeix als problemes físics que el persegueixen fa més d' 1 any.

Analitzem la resta per categories:

Infantil femení
Apart de la Irene Reboredo i l' Emma Palà, només la Ruth Díaz competí a Tarragona, acabant 8ª en una final de salt d' alçada igualadíssima, ja que saltà el mateix que la 4ª. Amb la seva marca personal (1'38) s' obtingué el bronze.

Infantil masculí
Únicament 2 dels 9 participants milloraren les seves prestacions, perjudicats (insistim) pel vent.

Un d' ells fou l' Oussama Blal en 1000 obstacles. Amb 3'18"57 rebaixà en gairebé 2 segons la seva plusmarca per entrar 5è, 4 a segons del bronze. A la mateixa prova, 11è Nil Mas amb 3'29"11.

El mateix Oussama féu el 14è millor temps a les semifinals de 150 amb 22"30, molt lluny dels 20"66 que es van necessitar per passar a la final.

En 3000 metres també hi vam tenir 2 representants. L' Ismael Adjar fregà el seu tope personal essent 7è amb 10'51"89, amb en Dan Noah Vivas 15è amb 11'41"08.

En javelina l' Oriol Miras llençà uns molt bons 24'75 (tenia 21'44) que li van permetre passar a la millora amb el 7è millor registre, tot i que al final fou superat per un rival per acabar 8è.

També 8è fou en Martí Grau en 80 amb 11"54 després d' haver fet el 7è millor temps de les semifinals amb 11"44. El propi Martí fou el 13è millor a les semis del 80 tanques amb 16"44, lluny dels 15"41 amb que es passà a la final.

I en alçada, 9è Pau Rey amb 1'41.

Aleví masculí
Medalla de xocolata, tal i com es coneix popularment a la 4ª posició, per a en Marc Fernández (a la dreta de la darrera foto) en 2000, encara que a 8 segons de les medalles. Amb 7'02"34 millora en unes centèssimes el seu rècord del club, tot i que en pista coberta ja havia corregut per sota dels 7 minuts.

En pilota ja hem explicat àmpliament el triomf de l' Arega Puig, però no estigué sol ni molt menys. El seu company Arnau Espejo (a l' esquerra de l´ última foto) estigué fantàstic, perquè tenia 26'18 i arribà fins a 32'80 per acabar en un sorprenent 5è lloc. A més, amb un concurs molt consistent: 30'32-32'58-29'42-32'80-29'55-27'13. Tots els llençaments per sobre de la seva anterior marca i amb la plata a menys de 2 metres.

I acabem amb els 2 km marxa, prova a la que hem fet una reclamació a la Federació Catalana perquè els resultats publicats no són correctes. Oficialment donen com a 10è en David Sedano (a l' esquerra de la 1ª foto) amb 12'24"44 i 13è l' Armand Mirmi (a la dreta de la 1ª foto) amb 13'11"55, però en realitat el 10è fou l' Armand i el 13è en David i amb cronos ben diferents: aproximadament 13'10" i 13'29". Cal dir que l' Armand es va donar un fort cop dies abans i va fer mitja cursa amb moltes molèsties, arribant a anar força coix en alguns moments.

En fi, un nou èxit per a la nostra escola d' atletisme. Ara cal esperar que els cadets la setmana que ve ens proporcionin noves alegries amb la seva final.

Podeu veure els resultats sencers clickant aquí pels infantils i aquí pels alevins.