Una lesió fa abandonar a José Ríos (C.A. Manresa) a la marató de l' Europeu. Gema Barrachina (VTyM) 16ª en 5000

L' atletisme moltes vegades és injust. I avui, més que injust ha estat molt cruel amb el nostre president.

Feia anys que en Jose tenia marcada al calendari la data d' avui. Més que no pas la dels mundials de l' any passat o els Jocs Olímpics del 2008. Era un campionat europeu a Barcelona i el seu somni era l' or.

Per això va decidir operar-se l' agost del 2009 en una intervenció que no s' havia fet mai a Espanya per eliminar unes molèsties. Volia arribar al 100%. Aquesta operació, però, es va complicar i fins fa ben poc no va arribar a un bon estat de forma. Però arribava bé a l' Europeu.

Aquests darrers dies, però, va començar a patir dolors al peu, fins al punt que avui ha estat infiltrat per a córrer. Era conscient, però, que la infiltració no aguantaria les més de 2 hores de cursa i calia veure com respondria.

La cursa ha començat molt bé. Com era previsible, la por a la calor i la humitat ha provocat uns primers parcials molt lents: 16'35" pel km. 5, 32'45" pel 10 (16'10") i 48'43" pel 15 (15'58"). En aquest punt el rus Safranov ha atacat i durant uns moments només l' han seguit 3 corredors: els suís Viktor Rothlin, l' espanyol Chema Martínez (1er i 2on al final) i en Ríos. Què bé se'l veia!

Al cap d' uns metres han estat caçat per 10 corredors més, però les sensacions que transmetia eren molt bones. I les que tenia ell també, tal i com ens ha confirmat posteriorment. I això que el parcial del km. 15 al 20 ha estat el més ràpid, passant en 1h 04'15" (15'32"). Quedaven 11 atletes al capdavant i, com era de preveure, els corredors anaven caient víctimes de la calor i la humitat.

El pas del grup capdavanter per la mitja ha estat de 1h 07'43", amb en Ríos 9è a 6 segons. No és que punxés, ni molt menys. Es trobava molt fort, amb molt bones sensacions, però creia que els de davant caurien víctimes de la calor i ha preferit córrer conservador, i més sabent que no deuria quedar massa temps per a que la infiltració deixés de fer efecte.

No s' equivocava. Al pas pel km. 25 (1h 20'09" els primers, a 15'54" el darrer 5000), en Jose havia avançat ja 2 posicions i anava, per tant, 7è. Havia sapigut llegir molt bé la cursa.

Aleshores, però, ha començat el seu drama. S' han iniciat els primers dolors al peu i això ha fet que comencés a córrer amb una posició incorrecta per tal d' evitar el dolor. Al km. 29, quan es trobava a uns 20 metres del rus que ha acabat aconseguint el bronze, li han pujat els isquiotibials fruit de la mala posició adoptada per evitar el dolor i aquí s' ha acabat el somni: el seu, però també el de tots els seus seguidors, que som molts.

Amb 13 km. per endavant, no ha pogut fer res més que abandonar i endur-se el pal més gran de la seva vida esportiva. I no només per les il.lusions que tenia dipositades en aquest campionat, sinó també perquè com que no va córrer cap marató a la primavera es queda sense beca de cara a la propera temporada, fet que li farà pensar en el seu futur durant les properes setmanes de descans més que merescut.

Sigui quina sigui la seva decisió, sap que ha estat, és i seguirà essent un ídol i un líder per a molts de nosaltres i que el recolzarem en el que faci falta.

Encara en pitjors condicions arribava al campionat la Gema Barrachina (VTyM). Després d' una fantàstica temporada, una lesió al tendó d' Aquil.les l' ha dut pel camí de l' amargura el darrer mes i mig. I si ha aguantat fins avui ha estat gràcies a les visites gairebé diàries a l' Esteban García, el fisioterapeuta a qui tant li deu el G.A. Lluïsos Mataró.

En un 5000 que es disputava en final directa no ha pogut fer res més del que ha fet. La russa Mariya Konovalova ha imposat un ritme fortíssim de bon començament, enduent-se només a 4 rivals que passaven pel km. 1 en 2'57", impossible de seguir per a la resta.

La Gema ha passat en uns bons 3'05" a cua d' un nombrós grup que li ha anat molt bé fins al 3000, distància que ha passat en 9'17". Era un ritme de 15'27" al final quan ella té 15'44" (tot i que val menys de 15'30" sense la lesió) i no ha pogut mantenir el tren, aguantant com ha pogut les darreres 5 voltes per acabar 16ª amb 16'00"51.

De ben segur que a principis de temporada la Gema hauria signat aquest resultat, però ara és una llàstima donada la seva trajectòria. La lectura positiva és que ha disputat el seu primer gran campionat internacional amb només 24 anys i un futur més que prometedor per endavant.

Ara toca a tots dos recuperar-se físicament i mental i disfrutar de coses que no siguin atletisme, que la Gema fa 1 any i mig que viu aquí i no coneix gairebé res que no siguin pistes d' atletisme. Molta sort a tots dos en el futur i tots els ànims del món.

Podeu veure tots els resultats del 5000 femení clickant aquí. i els de tot el campionat aquí.