L' escola d' atletisme arriba als 100 atletes

Qui li havia de dir a en Miguel Ángel Gámez quan va iniciar ell sol l' escola d' atletisme del club l' any 2000 que 10 anys més tard arribaria als 100 atletes? Ell fou el que inicià i desenvolupà la idea de l' escola i l´únic entrenador en un primer moment. Fou coincidint pràcticament amb l' inici del mandat de l' actual junta presidida per en José Ríos.

Aleshores la promoció del club era gairebé testimonial. Després que l' Antoni Cruañas abandonés al club al 1998 i en Ferran Rumbado es quedés amb la promoció es va perdre molta jovenalla. Això encara ho estem pagant ara, perquè aquells nens són els júnior, promesa i sènior que hauríem de tenir ara i que tant ens escassegen, fet que fins i tot va provocar l' absència a la lliga catalana durant uns anys.

En Miguel Ángel va començar la seva feina, com hem dit, l' any 2000, i pràcticament tots els atletes d' en Ferran, que aleshores amb prou feina eren una vintena, van canviar ràpidament d' entrenador quan van veure la diferència d' ambient i de mètode d' entrenament entre un grup i un altre, quedant únicament 4 joves a les ordres d' en Ferran. Això fou el començament.

Aquest bon ambient que hi ha hagut sempre, juntament amb la consecució de bons resultats, va fer que el boca a boca comencés a funcionar i el grup s' anés incrementant, fins que va arribar el moment que en Miguel Ángel ja no va poder ocupar-se ell sol de l' escola.

Fou el moment en que una jove atleta sortida precisament del grup va passar de ser atleta a entrenadora: la Xènia Pelegrí. Una Xènia molt tímida a la que en un principi li va costar una mica controlar els nens i que no té res a veure amb l' actual, ja tota una dona de 22 anys que ha aconseguit el carinyo i el respecte dels nens i nenes i dels pares i mares. Fins i tot, durant l' absència temporal d' en Miguel Ángel per preparar oposicions es va ocupar ella de l' escola pràcticament sola i se'n va sortir perfectament.

I com que l' assumpte va seguir funcionant i el boca a boca seguia, el grup no parava de crèixer, passant a necessitar més monitors. Fou el moment en que la Virginia Wender va entrar a ajudar a en Miguel Ángel amb els cadets i infantils i en David Cocera a la Xènia amb els alevins i benjamins, canviant enguany a la Virginia per en Marc Grajal, un altre jove, actualment de 19 anys, que havia passat prèviament per l' escola com a atleta.

Això pel que fa als entrenadors, però també cal destacar la feina feta per en Jordi Pelegrí en la coordinació del grup i, darrerament, també com a comodí en les tasques de monitor.

I així fins aquest darrer cap de setmana, en la que hem arribat a la xifra de 100 atletes, una quantitat que creiem que ningú podia ni tan sols somniar fa 10 anys. Poques escoles a Catalunya poden presumir d' una xifra així. Qui ha tingut l' honor de ser el 100 és, a més, un cas curiós: en Gerard Puig, un atleta que al 2006 va igualar el rècord de Catalunya aleví en perxa amb 2'20 per deixar l' atletisme poc després. Ara, 4 anys més tard i essent cadet, ha retornat al grup essent el número 100.

Felicitats a tots els "culpables".