José Ríos (Adidas) va fer 30 km lesionat a la marató olímpica

A la notícia que havíem penjat referent a l' actuació d' en José Ríos (Adidas) a la marató olímpica, en la que va ocupar una decepcionant 72ª posició, ja dèiem que semblava evident que li havia passat alguna cosa per fer parcials tan dolents des d' abans del km. 15. Doncs vaja si li va passar!

Aquest dilluns a la tarda, recent arribat a l' aeroport de Barajas, hem pogut parlar telefònicament amb ell i ens ha confirmat la sospita: va competir lesionat.

Estava molt bé de forma i amb confiança. Fins i tot, havia estat capaç de fer entrenant 3 sèries de 6 km per sota de 3 minuts per km.

Ja feia uns dies, però, que va començar amb molèsties als isquiotibials i al nervi ciàtic, fins al punt que va estar-se uns dies sense poder entrenar. Tot i això va voler disputar la marató, tal i com va dir ell, deixant-s' hi la pell i, per mirar d' aguantar-la, va sortir infiltrat.

El ritme de cursa, a més, tampoc no el va ajudar gens. Va passar el primer km. a 2'51", tot i tenir davant seu més de 20 corredors. Aleshores va pensar que molt pocs podrien aguantar aquest ritme i va optar per una tàctica conservadora pensant que recolliria cadàvers, començant a fer kms. sobre 3'05". Al km. 5 va decidir, tot i trobar-se bé, que encara anava massa ràpid i va afluixar un pèl més. La tàctica semblava bona (tal i com va desmostrar l' italià Stefano Baldini, que va optar per la mateixa estratègia), però al km. 12 ja va començar a tenir dolors que van anar a més.

Amb 30 km. per davant, pensant amb el cap i no amb el cor probablement s' hauria hagut de retirar, però va voler acabar com fos i així va fer-ho, tot i que en un temps molt discret per a ell de 2h 32'.

Conseqüència: aquest dilluns gairebé no podia arrepenjar el peu a terra, degut a una forta inflamació. A més, ha passat un viatge de tornada molt dolent perquè, a part de tenir l' isquio molt inflamat, la lesió li ha afectat el nervi ciàtic i no pot estar molta estona en la mateixa posició, ni tal sols assegut. Així, tot i que inicialment volia participar al campionat d' Espanya de mitja marató, en Jose dóna la temporada per acabada.

Però l' odissea no acaba aquí: aquesta mateixa tarda havia de volar de Madrid a València, on havia de passar la nit, perquè té el cotxe allà. Aquest dimarts ha d' anar cap a Barcelona perquè comença un curs d' entrenador, però no sap si podrà conduir. Si no pot, té pensat agafar l' AVE i baixar un altre dia a València a recollir el cotxe.

Si a la notícia de la seva actuació olímpica ja manifestàvem la nostra admiració vers ell pel fet d' acabar-la tot i el crono final, ara ens hem quedat sense paraules sabent el que va passar. No creiem exagerar si diem que ha estat un heroi corrent 30 km d' uns Jocs Olímpics en aquestes condicions i, a sobre, parlant davant les càmeres de televisió sense fer menció del seu hàndicap i limitant-se a dir que no s' han de posar excuses. Excuses no, però una bona justificació sí que tenia, no creieu?